Àgora Disseny

Les xarxes socials en les noves campanyes publicitàries

2012-02-10T17:32:00.005+01:00

Anteriorment les campanyes publicitàries es dissenyaven principalment per 4 vies diferents per arribar a un públic objectiu ampli, però a vegades díficil de marcar un públic concret. Aquestes vies són la publicitat en televisió, en ràdio, prensa escrita i cartellisme. Aquestes vies oferien poc "feedback" del públic i poques vegades anava més enllà.

Amb la nova moda de les xarxes socials,el publicistes proposen cada cop campanyes publicitàries més originals que arriben directament al públic que ells volen, mentre que poden rebre una resposta instantània d'aquest alhora que aquesta resposta genera encara més publicitat. Posem el cas de dues xarxes socials conegudes, Facebook i Twitter. Quan una empresa, posa una imatge promocional al seu facebook amb els seus milers de seguidors, per cada “Me Gusta” que la imatge rep, apareix en la pàgina de facebook de la persona i, per tant, aquesta imatge arriba també directament als seus contactes. El mateix passa en Twitter on inclús algunes campanyes han arribat a ser el que es coneix com a Trending Topic, que ve a ser un dels temes que més es parla actualment en tota la xarxa de Twitter.

Aquestes campanyes ofereixen un cost de difusió zero per als publicistes i companyies, a més que es pot monitoritzar amb exactitud l’impacte de la campanya que ha tingut a internet. Resulta un mitjà molt atractiu pel anunciant i també per l’usuari, ja que no es interrumput en la seva activitat i pot generar una resposta directa a aquesta, afegint un comentari amb la seva opinió difondre-ho si li ha agradat als seus contactes o omitir-la si no li interessa. Per tant, el públic rep publicitat del que li interessa i l’anunciant envia publicitat a qui li interessa.

Patrick Pequito

Arriscar-se

2012-02-10T16:27:00.002+01:00

La paraula risc té una connotació normalment negativa, ja que implica perill, inseguretat o possible derrota. Però a la vegada també té una part positiva. Contra més arrisquis més gran pot ser la recompensa. Actualment hi ha una mentalitat d’intentar evitar tot allò que comporti risc i que no sigui segur. En altres cultures, com l’americana, per exemple, valoren molt que una persona sigui capaç d’assumir accions de risc encara que aquestes hagin sigut errònies. Així pots aprendre de cada error i així finalment trobar una solució.

Aquesta idea està molt relacionada amb el àmbit empresarial però també es pot aplicar perfectament en el món del disseny. Com a dissenyador molts cops pots estar condicionat per el que se suposa que s’ha de fer o per el que es troba comunament acceptat en determinats moments i així caure en el mateix que està fent tothom. Aquesta és una manera d’anar a buscar allò que dona seguretat ja que el risc d’equivocar-se és baix. La persona que experimenta amb coses més “estranyes” i per tant experimenta molts errors, pot arribar a una solució probablement més creativa. Si no t’arrisques com pots fer algu atractiu que no s’hagi vist abans?

La majoria de canvis radicals comencen amb un fracàs. Ens ensenyen a fer les coses correctament, però si vols descobrir coses noves que altres persones no hagin fet ja, as d’equivocar-te inicialment. Analitzant després el perquè d’aquest errors és el que et pot portar per un nou camí.

Oriol Bella

El Doble Check es dios.

2012-02-10T12:07:00.003+01:00

Actualmente, existe un debate acerca de si el "doble check" de Whatsapp significa que el receptor ha leído el mensaje, o que simplemente lo ha recibido. Algunos dicen, también, que el significado depende de si el sistema operativo que recibe el mensaje es Android o iOS (en Android, el doble check es para mensajes recibidos, mientras que iOS lo utiliza para mensajes leídos). En el vídeo que os pongo a continuación, se parodia una situación en que una pareja discute a raíz de un mensaje que la chica niega haber recibido, hecho al que el chico se opone rotundamente.

http://www.youtube.com/watch?v=fJxOe0ep_BU

Lejos de la verdadera función del doble check, la confusión e incertidumbre que despierta el no saber qué significa realmente una forma de color verde en la pantalla deja entrever como de arraigadas ya están en nosotros, para bien o para mal, las nuevas tecnologías de la comunicación. Casi, podríamos decir, de una manera obsesiva. Elementos como el doble check ya tienen traducción en la comunicación humana: "lo ha recibido, pero no contesta: pasa de mí". En redes sociales como Facebook, por ejemplo, también se nos permite saber qué hacen los demás. Y las actividades que se desarrollan en la plataforma también tienen connotaciones, deducciones o pensamientos que nos atan todavía más a esta forma de comunicación: "no ha subido la foto que nos hicimos el otro día", "¿por qué no estoy etiquetado?", "no puedo escribir nada en su muro, ¿tengo restringido el acceso a su perfil?", etc.

¿Hasta qué punto es positivo o moralmente correcto que el diseño de estas aplicaciones/ plataformas online nos permitan ver qué hacen los demás? ¿Qué consecuencias puede tener, a parte de las ya citadas?

Carlos Gutiérrez

Pepe Andreu

2012-02-08T12:11:00.003+01:00

Pepe Andreu

Pepe Andreu es un diseñador- ebanista español, que se dedica a diseñar y producir muebles y objetos con formas contemporáneas pero en la actualidad, utilizando materiales y tradiciones artesanales.

Los productos de Pepe Andreu nacen de la inventiva del homónimo creador de la firma. Su formación y conocimientos se reflejan en los exclusivos diseños. Atraído desde siempre por las artes y las manualidades descubre pronto su vocación, estudió en el extranjero primero en el Instituto per l’Arte e il Ristauro de Florencia y después en la casa de subastas Sotheby’s en Londres.

Durante su permanencia en Italia e Inglaterra afina su gusto estético a través del anticuariado y del diseño contemporáneo, al mismo tiempo empieza a trabajar en el mundo del mueble dedicándose a la restauración. Su fascinación y el continuo contacto con las técnicas de trabajo de los antiguos grandes maestros y ebanistas, le empujan a explorar y experimentar creaciones en madera y hacer suyas las habilidades y la calidad del pasado.

Sus productos se caracterizan por la calidad y la atención al detalle y una atenta selección de los materiales son características que hacen que un producto sea más atractivo y deseable. Por esto Pepe Andreu presenta su línea de mobiliario con diseños innovadores manteniendo el valor de la tradición.

Pronto esta pasión acaba fundiéndose con su atracción por los nuevos materiales y los diseños contemporáneos dando vida a esta firma tan particular.

Siempre trabaja con maderas exóticas de gran calidad y dándole unos acabados excelentes. De esta forma se asegura que nadie pueda copiar sus productos. Ya que podrán copiar la forma, pero no la calidad de sus materiales ni la manipulación que han recibido.

Mesa Lola extensible.

Raúl Haro.

DISSENY MADE IN BARCELONA

2012-01-13T11:09:00.008+01:00

He decidit escriure sobre l’empresa Munich Sports ja que tenia curiositat per saber com un petit taller de calçat esportiu creat a Barcelona l’any 1939, és avui dia, més que mai, sinònim de tendència, moda i exclusivitat a nivell internacional. L’empresa ven més de 850.000 parells de bambes a l’any i factura al voltant d’uns 23 milions d’euros anuals.

Munich va ser primer el nom que va rebre un dels models que es fabricaven al taller familiar i va passar a ser, als anys 60, el nom de la marca. En aquells anys, tot el que era alemany es tenia com a modern, i era alhora sinònim de qualitat, progrés i tecnologia. Així que als fundadors els hi va semblar que el nom d’una ciutat alemanya, Munich, era prou contundent i feia referència a tot el que ells volien que representés el seu producte.

M’ha semblat també interessant perquè Munich no produeix, es dedica exclusivament al disseny. Un disseny que ho engloba tot: el producte, el packaging, els espais comercials, els catàlegs, la web, etc. Podríem dir doncs, que la seva principal preocupació és la imatge de marca i volen que consumir Munich sigui tota una experiència, per això és tan important cuidar els detalls, volen que sigui una experiència única, diferent cada vegada i diferent per a tothom, per això, per exemple, cada model de sabata té una caixa (packaging) diferent.

L’empresa dóna llibertat creativa als seus dissenyadors, els hi donen un briefing obert per a dissenyar les col·leccions; fet imprescindible per a poder innovar! Tenen equips de disseny a França, Itàlia i a la seu central, a Barcelona.

Les seves botigues són cada vegada més un referent en quant a interiorisme. La seva preocupació principal és que siguin úniques, diferents. Com he dit anteriorment, volen que l’experiència de compra sigui sempre diferent, per tant, no ha de ser el mateix comprar-te un parell de Munich a Barcelona o a Madrid, per exemple; per tant, cada local ha de tenir unes característiques úniques i intransferibles.

Botiga Munich a la Illa Diagonal, Barcelona.

Botiga Munich a Las Rozas, Madrid.

Botiga Munich a València.

Botiga Munich a Saragossa.

Botiga Munich a Dublín, Irlanda.

També em sembla que Munich és una empresa important i actual ja que està molt present a les xarxes socials. Creuen en elles i en la seva comunicació: permet apropar-te als clients, sentir les seves valoracions, crítiques, etc. Això és imprescindible per a innovar constantment, perquè saps quins són els requeriments de l’usuari final, quines queixes té, què milloraria... i això és molt important perquè al final serà ell qui comprarà el producte!

A més a més també han creat www.munichmyway.com, una aplicació que permet que l’usuari sigui el dissenyador final del producte. Que reforça més la idea que he mencionat anteriorment, la de vincular el client amb la marca, que es senti integrat, escoltat i valorat. A més per a l’empresa és molt rendible, ja que sap quines són les preferències dels seus usuaris i així els hi és més fàcil satisfer-los.

Elena Nogué

Barcelona Rock Hostel, una montaña-albergue para mochileros en el centro de la ciudad.

2012-01-08T17:11:00.002+01:00

Para la Bohemian Hostel for Backpackers Competition 2011, que este año tenía a Barcelona como ciudad para situar el proyecto, el objetivo era diseñar una torre de 100 metros de altura que incluyera área relax, tiendas, café, y creara un nuevo punto de referencia en la ciudad. El estudio UGO Architecture & Design ha ideado Barcelona Rock Hostel, llamado a ser un destino ideal para un público amante del riesgo y con ganas de aventura.

La montaña de Montserrat sirve de inspiración, al ser considerada nexo de unión entre los grandes edificios de la ciudad como la Sagrada Familia, la torre Agbar y el MACBA entre otros. La torre se situaría en el área de influencia de este último, la plaza dels Àngels. La forma del edificio se basa en una montaña. La elevación de roca introduce vida al edificio, cubierto de verde y que proporciona refugio a los pájaros, además de convertirse en rasgo natural de importancia histórica en el centro de la ciudad.

La torre está realizada a partir de bloques de roca de 4 metros de alto montados sobre pilotes de hormigón reforzado, entre los que se deja un espacio para permitir ventilación. Se ha elegido este material por su adecuación al ambiente y la idea y por su capacidad de proporcionar calor en la noche y enfriar el aire durante el día, ideal en el clima mediterráneo.

En el albergue hay cincuenta habitaciones con ventanas, y cuenta con una piscina con trampolín de roca, spa, gimnasio, cines, un bar, tiendas y rockódromo para principiantes. Las paredes exteriores se pueden escalar también, por expertos, que pueden además pasar la noche al raso usando equipamiento especial. “Nuestra idea es que el albergue se convirtiera en símbolo de Barcelona, como la Roca de Ayers lo es en Australia” según diceHugon Kowalski, autor del proyecto.

Oscar Coromina

Banksy, ara als museus

2012-01-08T13:43:00.004+01:00

Banksy és un autor de StreetArt de Londres. La seva obra és bàsicament una eina de reivindicació social i fins i tot ha col·laborat amb algunes organitzacions en protestes.
Les seves obres bàsicament solen ser stencils, tant com a obra nova com aprofitant propis entrebancs del medi, anuncis, o imatges dels MassMedia en general.
Però en la meva intervenció en el que vull posar més èmfasi és en intervencions que ha fet en espais ja concebuts per a l’art i en la reacció que aquests han creat o no han creat, i el que això denota.

Banksy ha jugat amb els espectadors en varies ocasions, tant per a provocar com per a demostrar la gran falta d’observació i de criteri. Les seves obres sempre se’ns presenten en llibertat, si han d’envair un espai ho fan tingui o no autorització prèvia.
Els últims anys ha presentat de manera subliminal i sense permís les seves obres en espais d’exposició de gran prestigi i de molt difícil accés com ara la Tate, el MOMA, el Met o el Louvre.
Però el més interessant és que no hi exposava la seva obra habitual com una més, sinó que el que feia era presentar obres ja existents que encaixarien a cadascuna de les exposicions, però amb modificacions totalment iròniques i irreverents (Aquí alguns exemples)

El pitjor, o millor ja que era el que l’autor pretenia demostrar-nos, va ser que aquestes obres varen passar desapercebudes tant entre els espectadors com entre la organització.
Crec que això ens fa plantejar amb quina serietat i coneixement previ es presenten la majoria d’espectadors a aquests espais, quin respecte per part de les organitzacions hi ha respecte les seves pròpies col·leccions. Crec que és un signe més que evident de com s’ha arribat a explotar i desviar l’ús i orientació que haurien de tenir aquests espais, i la falta de coneixement d’un gran gruix de la població.

Helena Battestini

I DESPRÉS QUÈ?

2012-01-07T12:46:00.000+01:00

La majoria de nosaltres el juny ja serem dissenyadors i molts ens preguntem… i després què?

Alguns ja haureu fet pràctiques en alguna empresa del sector, i haureu vist que el mercat laboral no és del tot esperançador. Una vegada, heu acabat les pràctiques a pocs de vosaltres, per no dir a casi ningú, us hauran renovat el contracte. Amb això, no vull que tirem la tovallola, al contrari, vull reivindicar que tot i que ens esperen temps dolents, agafem el toro per les banyes i “dissenyem” un futur prosperós.

Molts de nosaltres, després d’acabar seguirem estudiant, ja sigui per completar el títol oficial de graduat superior en disseny segons el pla bolonya o perquè tinguem molt clar quin màster o postgrau fer.

D’altres ens endinsarem al món laboral, ja sigui com a becari, com a treballador assalariat dins d’una empresa (cosa poc probable) o com a dissenyadors emprenedors creant una nova empresa.

I els altres, marxarem fora per ampliar els horitzons, viure experiència noves i empapar-nos d’una cultura diferent i, així, apoderar-nos de diferents visions entorn el disseny.

Tot i que molta gent diu que som una generació perduda, nosaltres, com a dissenyadors, tenim la capacitat imaginativa de crear i fer realitat les nostres ambicions. Així, que proposem-nos el que vulguem. Que si realment ho volem, ho podrem aconseguir. Els límits no existeixen, és un mateix el que els hi crea.

Gemma Garcia

Evolució i determinació

2011-12-17T01:17:00.001+01:00

Avui dia, estic treballant a un estudi de disseny gràfic força reconegut, com a becari. Primerament, la meva existència era gairabe nula, em dedicaba a fer plafons, correccions ortogràfiques o superficials, i cercar fotografies. En molts casos pensava "de què em serveix fer aquestes coses? es suposa que estic aquí per aprendre..."
Amb el pas del temps te n'adones, que el que fas no es inútil. Et vas donant compte que vas evolucionant com a persona, només amb el fet de treballar i responsabilitzar-te; veus que el teu nivell como a grafista va evolucionant i quasi ni t'anadones; resulta increible veure la teva evolució sense tenir que passar per hores d'estudi i treball avançat, perque es tracta d'una evolució basada en l'observació de metodes de treball, de estudi sistemàtic d'un projecte i la seva divisió en fases,...

Aquestes reflexions em reporten a pensar en aquella frase que em cantava la meva mare "recuerda que todas las casas se comienzan por los cimientos no por el tejado".

Ara mateix veig que la meva casa comença a ser construida.
La evolució a nivell gràfic no s'aconsegueix únicament realitzant treballs ficticis o critican dissenys d'altres persones. La veritable evolució es nota quan hi ha una pressió constant, un objectiu clar, un esforç i una responsabilitat, quan no tens un professor que saps que t'aprovaran encara que li entreguis un dibuix blanc i li possis de nom "soledat".

L'experiència en el disseny part d'una evolució a nivell personal, basada en la contemplació, la determinació i l'esforç, el fet de donar-se cops constantment i tornar a intentar-ho sense dubtar de fer-ho, i crear un patró d'organització i sistematizació del treball clar.

És igual que la vida mateixa.

Iván García

2011-12-16T18:34:00.003+01:00

Dentro del mundo del diseño existen varias ramificaciones dando lugar a distintas disciplinas, como pueden ser el diseño grafico, de interiores o bien producto, entre otros. A causa del la exigencia de la gente sobre los productos consumidos y la saciedad en la que vivimos se comienzan a crear distintas modalidades en este campo como puede ser eco diseño, diseño fotográfico, diseño interactivo ( interfaces digitales) o bien el diseño de alimentos (Food Design).

Dentro del sector del alimento existen infinidad de usos del diseño, y buscondo encontré la Sociedad Internacional de Diseño de Alimentos, que es una organización sin fines de lucro fundada con el propósito de crear una red internacional de diseñadores, chefs, académicos, industrias de alimentos y apasionada, que contribuyen al desarrollo de la disciplina de diseño de alimentos. Es una organización que también aspira a convertirse en el lugar donde las investigaciones, experiencias y conocimientos sobre el diseño y la Alimentación. Este proyecto se creo debido a que existe la necesidad de aclarar todo el diseño de alimentos término a menudo mal interpretada y también a causa de que existe la necesidad de aquellos que estén interesados en esta disciplina, pueda encontrar un lugar donde agregar su contribución, compartir conocimientos y llegar a las experiencias de otras personas. Como ya comente esta organización destina toda su aportación a todo el mundo pero concretamente a aquellos que estudian, diseñan o que investigan sobre cualquier tema relacionado con esto, está destinado para todos aquellos que piensan en la comida y el diseño como un vehículo para experiencias estéticas y formales.

De este modo vemos que esta organización sobre el Food Design, quiere mostrar una nueva disciplina del diseño, en la que se toma la comida como material a diseñar además de todo el mundo que le envuelve, y asi darle un enfoque diferente a la gastronomía convencional.

Premis Delta: 50 anys amb el disseny 1960-2010

2011-12-15T21:54:00.004+01:00

Per primera vegada, tots els Premis Delta de disseny industrial van ser mostrats en una mateixa exposició al Palau Robert de Barcelona. La Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de l’Associació de Disseny Industrial-Foment de les Arts i del Disseny (ADI-FAD), va organitzar aquesta exposició, anomenada "Premis Delta: 50 anys amb el disseny 1960-2010” per albergar els dissenys que han obtingut els Premis Delta des de 1961 fins el 2010.

Des del seu inici, els Delta van tenir l' objectiu de donar suport i destacar l'excel·lència en el disseny i la producció d'objectes industrials a Espanya, en un context en el qual eren poques les empreses que col·laboraven amb dissenyadors a l'hora de desenvolupar els seus productes.

Dècada de 1960, una modernitat necessària: inici, consolidació i grans metes

Des del punt de vista del disseny, la prioritat és la defensa i promoció del funcionalisme modernista i el seu model. En les seves primeres edicions, els Delta premien molts productes per a la llar "modern": electrodomèstics, màquines d'afaitar, cendrers de colors, màquines d'escriure portàtils i pinces de gel.

Dècada de 1970, la utopia esdevé realitat: del funcionalisme tardà al discurs postmodern

La dècada de 1970 és una de contrastos, combinant la duresa repressiva del tardofranquisme amb l'explosió cultural, social i política dels inicis de la transició, després de la mort de Franco.

Els valors del funcionalisme, del modernisme internacional i del “bon disseny”, van continuar imperant com a criteris de selecció. Tot i que reclamaven “una fantasia més lliure i un examen menys esquemàtic de forma i funció”.

Dècada de 1980, noves urbs, noves icones: la ciutat del disseny

Els productes premiats destacaven per la seva qualitat i la voluntat de ser competitius al mercat internacional, amb la presència creixent d’un disseny marcat per la filosofia empresarial.

Al mateix temps, una nova generació de dissenyadors, saturats d’esteticisme postmodern i frenats en la seva inserció en la indústria per la crisi econòmica i l’impacte sostingut de la “generació dels 80”, buscava un camí independent de les empreses productores, amb projectes econòmicament modestos, més pròxims al món de les galeries d’art que al del comerç i de la indústria.

La paraula “disseny” va envair els mitjans de comunicació i va esdevenir el símbol d’una contemporaneïtat lúdica.

Generació X

A mitjans dels anys noranta, quan el disseny espanyol entra en crisi després l'efervescència dels Jocs Olímpics de Barcelona i l'Expo de Sevilla, un grup de joves dissenyadors aposta per un treball més experimental. Neix el X-FAD més properes amb l'ADI-FAD, per promocionar idees i activitats dels creadors més joves. És una generació cansada de l'esteticisme postmodern, frenada en la seva inserció en la indústria per la crisi econòmica i l'impacte sostingut dels professionals del "star-system" de la generació de la dècada de 1980. Busquen un camí independent amb projectes econòmicament modestos, més propers al món de les galeries d'art que a la indústria. Produeixen per compte propi objectes i projectes de tall conceptual, en part "ready-made" acoblats a mà i venuts en mercats de "tot a cent" organitzats pel X-FAD.

2000 Canvis i nous reptes: del context local als problemes globals

Assistim a aquests anys a un gran flux migratori que aporta noves influències culturals, i així el disseny pren consciència de la diversitat social que l'envolta. És també la dècada daurada de la tecnologia, en la qual la paraula "innovació" pren molt de protagonisme. Destaquen productes amb intel·ligents estudis ergonòmics, lluminàries amb gran eficiència energètica, aparells de fàcil ús per a persones amb discapacitats físiques: el disseny universal i el disseny sostenible prenen protagonisme. Els productes premiats destaquen per la seva aspecte lleuger i homogeni, i en alguns casos conviden l'usuari a adoptar hàbits més saludables o socialment responsables. Sens dubte, assistim no només a un canvi generacional, sinó també a una evolució del manera com s'entenen des de la professió i l'empresa, els conceptes d'utilitat, responsabilitat i ética.

Aquest material, recollit en les actes de cada edició dels Premis Delta, ofereix un testimoni únic, no només respecte als criteris que s'han aplicat en cada moment a l'hora d'avaluar un producte, sinó també sobre com el disseny i la producció d'objectes de consum han anat responent als canvis que ha viscut el país.

Gemma Garcia

¿Cuán ecológicos son los libros digitales?

2011-12-15T19:29:00.006+01:00

Una de las principales razones que se dan para defender a los libros digitales en comparación con los tradicionales libros de papel, es el impacto negativo que la fabricación de estos últimos tiene sobre el medio ambiente. A todas luces parece un argumento sensato cuando pensamos en la cantidad de árboles que hay que talar y en los químicos que se utilizan para la elaboración de la pulpa para la fabricación del papel con el cual serán hechos los libros.

Como una primera aproximación a responder este dilema, encuentro una lista en la que contraponen los pros y contras de los libros digitales en comparación con los libros de papel de acuerdo a su impacto ecológico. Es una lista que más bien parece de los mitos urbanos en relación a los libros, pero vale la pena considerarla. La reproduzco y comento:

1) El libro de papel mientras más se usa y más se lee, más “verde” (greener) se vuelve: el argumento es que si, si bien para fabricar un libro de papel hace falta talar árboles y usar químicos perjudiciales, este libro puede ser leído varias veces por la misma o por distintas personas y que, por lo tanto, al pasar de mano en mano “paga su costo” de alguna manera, ahorrando que se tengan que imprimir otros. Esto querría decir, que los libros de viejo serían más ecológicos que los nuevos. Obviamente, esto no toma en cuenta las consecuencias que tiene el deterioro de los libros de papel que incluye el polvo y los hongos, entre otros.

2) El peso de los libros: los libros en papel suelen ser pesados. Mientras más páginas tienen, más pesados son y, por supuesto, mientras más gramaje tenga el papel, pues más pesados aún. Los libros digitales, en comparación, son mucho más livianos. Sin embargo, ya se está pensado dónde se almacenarán la gran cantidad de documentos que se tiene previsto digitalizar para conservar la memoria humana. Hasta la luna ha sido pensada para este cometido.

3) Los libros digitales no pueden serlo sin energía: uno de los primeros puntos en contra de los libros digitales es que necesitan un vehículo para ser leídos. Bien sea una computadora, un lector de libros digitales, un iphone o un smartphone, lo cierto es que los libros digitales no pueden leerse sin energía, sin electricidad. Por poco que sea el gasto que implique, es un gasto para la naturaleza.

4) Los libros digitales no tienen valor de reventa Los libros de papel a medida que envejecen y se agotan se transforman en objetos especialmente valorados en el mercado de los libros de viejo. El mundo editorial español, en particular, tienen una velocidad de recambio de los títulos, que muy pronto muchos de los libros que están hoy en los mesones de novedades pasan a ser reciclados, sus páginas convertidas nuevamente en pulpa para la elaboración de nuevos volúmenes. Los que sobreviven se transforman en ejemplares raros y más valorados, mientras que los libros digitales no tienen un valor editorial como tal. Allí ya hay otro punto interesante para reflexionar.

5) Libros digitales=basura digital: Los libros digitales no vienen solos, es decir, no existen si no es a través de equipos electrónicos que le sirven de vehículo de publicación. Sean lectores especiales para ebooks como el Iliad o el Kindle, a cualquier tipo de pda o teléfono celular, tal como ocurre con las computadoras los equipos en los cuales leamos nuestros libros digitales, pasarán de moda y vendrán nuevos con más capacidad y nuevas utilidades que nos llevarán a sustituirlos y comprar nuevos. Los viejos quien sabe dónde quedarán: arrumados en alguna esquina o francamente en la basura haciendo crecer mucho más los desechos digitales que contaminan, entre otros, a nuestros mares.

Cinco puntos para reflexionar sobre el impacto ambiental de libros digitales y libros de papel. Por supuesto no se agotan y habrá muchos otros que se puedan aportar.

Helena Córdoba Fàbrega

DISEÑO DE VIDA

2011-12-14T21:54:00.001+01:00

Antes de nada, voy a hacer el ejercicio de liberarme de prejuicios y presuposiciones para expresarme con total libertad.
Revisando durante estos días algunos de vuestros comentarios en el blog, me planteo el diseño desde un punto de vista lejano como si nunca hubiera entrado en este apasionante mundo de creación e innovación. Desde la mirada del neófito del diseño al que le llegan las novedades tecnológicas y los recursos para disfrutar con ellos de una vida mejor, me dispongo a criticar varias cosas. Es cierto que nos sentimos mejor estando al día de los nuevos avances, aunque en realidad nos estemos engañando. A mi no me hace más feliz llegar a casa pensando que voy a descansar tras un largo día de creatividad y desarrollo, si mientras estoy haciendo la cena, no paro de escuchar como llegan mensajitos al móvil de mi marido (siempre de trabajo) o tengo que revisar el correo, facebook, twitter… a todas horas por si a alguien se le ha olvidado recordarme algo urgente a última hora para el día siguiente. Estamos enganchados, hoy en día no te puedes ir un fin de semana a un lugar sin conexión wifi, no vaya a ser que el mundo se desmonte mientras tu estás disfrutando en la montaña sin cobertura… Somos dependientes y todo lo que nos resta libertad nos aleja de la felicidad.
No sé como plantearles a mis hijos que es lo mejor para ellos si mi lema era que sean felices en su vida mientras la mía se consume pensando en la obligación de hacer las cosas cada día mejor y no en ser mejor conmigo misma.
Es una obligación por supuesto como diseñadores ser respetuosos con el medio ambiente y crear con la idea de facilitar nuestro entorno laboral y doméstico pero sobre todo tenemos la obligación de crear un mundo mejor para nosotros, replantearnos cuales son nuestros valores, nuestros principios y sobre todo que es lo que nos hace feliz….
Por todo lo expuesto mi reflexión va orientada hacia otra clase de diseño, el diseño de vida.
Todas las respuestas dependen de las inquietudes que hay detrás, de las preguntas que nos invitan a avanzar. El diseño, para qué? Para vivir mejor? Para qué? Para disfrutar más de todo? Para qué? Para hacer la vida más fácil? Para qué? Para ser feliz. Eso es.
Para ser feliz. Entonces diseña tu vida antes. Proyecta tu vida ideal, visualiza la obra acabada, plantea las fases de construcción, los métodos, qué recursos tienes y cuáles debes aún conseguir y no olvides disfrutar de cada momento del proyecto porque, en verdad, es lo único que tienes: Cada uno de los momentos de tu diseño de vida.

Nieves serra

Charles i Ray Eames al McDonalds?

2011-12-14T20:28:00.002+01:00

La popular cadena de restaurants McDonalds ha redissenyat gran part dels seus restaurants. Per tots és coneguda la mala reputació que té la qualitat dels aliments que es serveixen i l’estil de vida que promou (solament cal teclejar McDonald a un buscador i veure les imatges que apareixen). És per això que em va sorprendre el que vaig veure.

En els renovats restaurants estan utilitzant mobiliari molt reconegut dins del món del disseny. Utilitzen cadires dissenyades per Charles i Ray Eames entre d’altres.
En el cas dels Eames, les cadires van ser disseñades per presentar-se a un concurs propulsat per el MOMA anomenat “Organic design in the home furnishing” , amb l’objectiu de utilitzar noves tecnologies per a fabricar en massa elements de mobiliari domèstic

Durant dècades aquets mobles han estat representatius del bon disseny americà, de la racionalitat, i de la perfecte unió entre estètica i funcionalitat. Tenint en compte aquets valors i els de McDonalds, m’agradaria plantejar algunes qüestions, ja que la opinió respecte el tema és molt diversa.

Amb la incorporació d’aquest mobiliari s’està duent a terme una democratització del disseny o s’estan utilitzant com a estratègia de màrqueting sense tenir en compte els valors que transmeten?
Si l’objectiu dels Eames era apropar el bon disseny a la major part de la població, no es pot considerar un triomf per a ells la utilització en massa dels seus mobles al voltant del món? O es pot considerar que McDonalds està utilitzant en benefici propi tota la bona reputació del bon disseny americà per rentar la seva imatge?

Jordi García Fornell

Madrid Río

2011-12-14T19:09:00.009+01:00

Carla González

La reforma de la M-30 i el seu soterrament en la zona oest, al llarg del riu Manzanares, es va realitzar en la legislatura 2003-2007, a través del projecte Calle 30. Al 2005 l'Ajuntament de Madrid va convocar un concurs internacional d'idees per recuperar els espais alliberats del trànsit, del qual va resultar guanyador el projecte presentat per l'equip M-Rio, format pels estudis d'arquitectura Burgos & Garrido; Porras & La Casta; Rubio & Álvarez sala, i per l'estudi holandès de paisatgisme West 8. Es va portar a terme l'execució del projecte, que va concloure a l’abril del 2011.

Aquesta reforma ha obert molts debats i ha rebut moltes crítiques, perquè la nova via té més carrils i fomenta l’ús de vehicles propis. Però sota el meu punt de vista era una actuació inevitable per evitar el problema dels embussos. Però, no hi ha altres opcions?Si abaixessin el preu del transport públic, segurament aquestes vies deixarien de carregar tanta circulació i es frenaria molt l’impacte mediambiental.

D’altre banda, Madrid Río ha suposat la major operació de reequilibri ecològic en la història recent de la capital. Podem trobar un gran parc on abans es situaven vies de gran circulació per als vehicles. Un espai verd que s'estén, unint boscos, espais verds, jardins històrics i parcs urbans, que estaven dispersos i sense connexió entre ells, i que ara resulta una infraestructura mediambiental important a la ciutat. El projecte ha permès que la ciutat miri cap al sud i l'oest, incorporant al centre la Casa de Camp, recuperant i integrant el riu en l'estructura urbana, i fent del Manzanares un nou eix vertebrador de la ciutat.

Tot i la polèmica que ha portat la reforma de la M-30, penso que el projecte de Madrid Río ha estat molt interessant i necessari per la ciutat. Podríem dir que és el Central Park de Madrid, el cor verd de la ciutat, però clarament es veu que no només era una qüestió de sostenibilitat, sinó que també era una raó estètica que donés una imatge de ciutat moderna.
Cal dir, que el projecte ha estat guardonat amb els premis de Disseny Urbà i Paisatgisme Internacional, Green Good Design i Capital.

tot recordant el ball de la bossa...

2011-12-14T17:17:00.003+01:00

"¿Quieres ver lo más bonito que he grabado en mi vida?
Era uno de esos días en que está a punto de nevar y el aire esta cargado de electricidad. Casi puedes oirlo, ¿verdad? Y esa bolsa estaba bailando conmigo, como un niño pidiéndome jugar. Durante quince minutos. Es el día en que descubrí que existe vida bajo las cosas, y una fuerza increíblemente benévola que me hacía comprender que no hay razón para tener miedo, jamás.
El video es una triste escusa, lo sé. Pero me ayuda a recordarlo, necesito recordarlo. A veces hay tantísima belleza en el mundo que siento que no lo aguanto, y que mi corazón se esta derrumbando."

American Beauty

Tornant a veure la pel·licula american beauty, una de les seves reflexions em va fer pensar en les coses especials, mires treballs molt simples però que són molt rics, tenen alguna cosa que t'emociona, penso que el que tenen és que estan fetes amb passió, el qui ho ha fet ha vist la "bossa ballant" en un lloc on tothom passava per davant i no prestava la més minima atenció, algú hi passa, hi posa la atenció per algun motiu i li fa sentir quelcom.

Ens rodejen fets en el dia a dia que si obrim bé els ulls ens adonarem que són or, cal que apreciem més aquests "moments de gloria" pels quals passem per davant sense donar-nos compte de que estàn allà.

Els grans resultats surten de prestar atenció, posar ganes i passió a les feines que fem, si ho fem arrivarem a la gent, a tocar la fibra i que la gent senti el que em sentit, com el personatge de la pel·licula sent cada vegada que veu el video les sensacions d'aquell dia.

Joan Hurtado

Creativitat: innata o desenvolupada?

2011-12-13T23:36:00.019+01:00

Segons una de les moltes definicions, la creativitat és la generació de noves idees o conceptes per produir solucions originals.

Normalment quan parlem de creativitat aquesta es relacionada amb disciplines concretes com són l’art o el disseny. I no es estrany que un es pregunti, per exemple, quina alta dosis de creativitat va tenir Picasso a l’hora de pintar el seu Guernica? O, d'on sorgeix el procés creatiu en els dissenys dels Eames?

Molts donen per fet que la creativitat és un do o una qualitat reservada per les ments privilegiades, i que no tothom té la capacitat d’idear algo nou, algo diferent.

Però... només podem ser creatius els artistes i els dissenyadors?

Pens que la creativitat no sols s’expressa a través de l’art i el disseny sinó en tots els àmbits possibles, ja sigui en la ciència com en el propi quefer humà. Per tant la creativitat seria més una condició necessària per actuar en la vida, ja que aquesta sempre ens obliga a crear i modificar aspectes de tal, permetent-nos així solucionar de manera innovadora els diferents reptes que ens presenta i, a més, desenvolupar el potencial de cadascú de nosaltres.

Des del meu punt de vista, la troballa de solucions sorprenents i originals depèn de la formació cultural de cada individu, per tant la creativitat és una habilitat que pot ser desenvolupada per qualsevol gràcies al conjunt d’experiències que un hagi tingut abans.

Està clar que les capacitats creatives de cadascú són diferents ja que nodreixen de la vida i experiència individual, però no són negades ni innates, sinó que simplement un ha de submergir-se en la seva pròpia ment i treballar en si mateix per poder desenvolupar les seves pròpies habilitats de pensament creatiu.

Jessica Escanellas Jay

Possessió i mercantilització de records

2011-12-12T23:19:00.002+01:00

Les persones ens relacionem entre nosaltres a través dels cinc sentits: Gust, tacte, oïda, vista i olfacte, són la nostra manera de rebre i transmetre coneixement.

L'olfacte és el sentit que més es diferència dels altres quatre. Té qualitats especials que cap altre sentit té. Potser la característica més sorprenent de l'olfacte és la memòria que té el nostre nas ja que l´olfacció s'incorpora immediatament a la memòria de llarg termini. Tot allò que olorem queda automàticament emmagatzemat en el nostre cervell per a tota la vida.

Però no es recorda una olor de la mateixa manera que recordem ímputs percebuts amb els altres sentits perquè el record d'una olfacció va sempre lligada a una experiència emocional i a una imatge gràfica.
L'única manera de rememorar una olor es olorant-la de nou però aquesta segona olfacció activarà la nostra memòria encara que sigui a molt llarg termini per fer-nos reviure emocions, sensacions i imatges gràfiques que potser crèiem que estaven ja oblidades però en realitat estaven enmagatzemades a la nostra memòria relacionada amb aquella olor que ens ha portat el record.

Fa aproximadament 20 anys que s´ha descobert una poderosa eina publicitària per a les empreses: les olors corporatives.
Aquestes olors personifiquen les marques, a més a més de tenir moltes altres funcions publicitàries i cumplir una funció diferenciadora respecte altres marques. Ara passejant pel carrer ens invaeixen olors de manera involuntaria per a nosaltres, les empreses ens aborden a través de l´aire que respirem i no ho podem evitar, perquè no podem deixar de respirar.

Si una olor x ens porta un record de la nostra vida, i una marca s´apropia d´aquesta olor i ens la fa olorar durant un temps de manera que deixem de relacionar el record personal amb la olor x per associarla a la marca, es produeix l´efecte contrari. El bosc fa olor a bosc, i aquesta olfacció ens recorda als moments que allà vam passar, etc. Una marca s´apropia de l´olor a bosc i de sobte, quan anem al bosc no podem deixar de pensar en la marca. El bosc ja no és bosc, és marca. Aquest exemple podría passar amb la majoría de les olors si el fenòmen de les olors corporatives arriba a s´estèn. Al final totes les olors, les essències de les vivències viscudes, ens recordaràn a la marca que s´hagi apropiat de les mateixes.

Quin poder ténen sobre les persones les marques, que no són més que creacions intangibles dels propis homes? Fins a quin punt podem escollir escapar de la seva influència dins de la societat de consum per a que els records no ens siguin arrebassats?

Marta Herrera Navarro

El fenómeno IKEA

2011-12-12T21:16:00.001+01:00

IKEA es una empresa que ha llegado a millones de hogares en 39 países alrededor del mundo. Por medio de sus muebles, revolucionó la forma de vida de los europeos y modificó la forma de hacer negocios en base a la cultura del DIY (hazlo tú mismo) y la producción en masa. Una empresa que en manos de Ingvar Kamprad comprendió el diseño de manera diferente, lo democratizó, dándole mayor peso a la funcionalidad y haciéndola accesible para el mayor número de personas posibles.

La empresa sueca ha renovado el sector de la decoración en España y ha revolucionado nuestros hábitos de consumo.

Encontramos los orígenes de la firma en una aldea de la provincia de Smaland, Suecia. Allí, Ingvar Krampad comienza la venta de mobiliario por catálogo en la década de los cuarenta del siglo pasado. Boicoteado por la competencia, y desabastecido, el pequeño negocio comienza a desarrollar sus propios diseños desde el año 1955. La necesidad, en este caso, forjará una de las señas distintivas de la marca. Nadie imaginaba, por aquel entonces, la formidable expansión internacional que alcanzaría la compañía en los próximos años.

En 1963 se abre la primera tienda en Noruega. Dos años después en Dinamarca. Desde entonces, Ikea ha experimentado un crecimiento exponencial. actualmente están presentes una treintena de países, aquí desembarcaron en 1996. A día de hoy cuentan con dieciséis tiendas en España (Alcorcón, Asturias, Badalona, Barakaldo, Gran Vía de Hospitalet, Jerez, Madrid, Málaga, Murcia, Sevilla, San Sebastián de los Reyes, Zaragoza, Gran Canaria, Lanzarote, Las Palmas y Tenerife).

Ikea es una empresa aún en crecimiento que resiste la crisis económica con mas éxito que la mayoría de las empresas de su sector. La firma que se ha adueñado del mercado español del diseño para la casa, se ha convertido en el claro referente del ciudadano de clase media, para decorar su hogar.

Lo que ofrece es diseño a buen precio. Se acabó el mueble clásico caro y atemporal. La propuesta sueca rompe con ese concepto. Cuando llegaron eran raros pero su mensaje “tu hogar puede ser libre, bonito y práctico” era lo que estaba esperando la sociedad española. Pocas empresas han sido capaces de cambiar tan radicalmente los hábitos de consumo españoles en tan breve espacio de tiempo.

Y si Ikea se ha convertido en la tienda de mobiliario y decoración de referencia, se debe en gran medida a su política de marketing. El azul y amarillo, colores adoptados de la bandera sueca que revisten el exterior de sus almacenes, resultan inconfundibles para el visitante.

Sus campañas publicitarias (Redecora tu vida, Bienvenido a la república independiente de tu casa, Donde caben dos, caben tres) se convierten rápidamente en eslóganes y representan claramente la filosofía de la marca. Los catálogos en el buzón se han convertido en un clásico. Hasta la cara de alguno de sus diseñadores de nombre exótico, resulta familiar.

Evidentemente, no todo es perfecto. Trasladar las compras hasta casa suele resultar engorroso. El montaje no es siempre tan sencillo como se promete. La calidad no es óptima. Pero es barato y original. Dado el éxito, parece que el comprador descubre más ventajas que inconvenientes. Los consumidores deciden, y por ahora, eligen Ikea.

Patricia García.

Diseño...

2011-12-10T20:29:00.001+01:00

Quiero dedicar mi espacio para hablar de lo que hoy en día la mayoría de gente entiende por diseño. De cómo esa nueva tendencia llamada minimalismo está creciendo como la espuma.
Comentaré un caso particular, hoy iba sentada en el metro, como cada sábado, dirigiéndome al trabajo, cuando a mi lado se sentaron dos mujeres de unos cuarenta años aproximadamente. Entre ellas estaban hablando de sus sueños, de las cosas que les gustaría llegar a hacer o poseer mínimo una vez en su vida. Una de ellas empezó imaginando, pensando en que haría si le tocara la lotería. Empezó con lo básico, "ayudaré a mis hermanos, a mis padres, le comprare un coche a mi hijo... y posteriormente me comprare una casa, una de esas modernas, blancas, cuadradas, llenas de cristal, de diseño, como la de los famosos que salen en las revistas, contrataré al mejor decorador" Este comentario me llamó la atención, ya que pensé; como puede comparar el diseño con la decoración? y mucho peor, como puede englobar el diseño a algo puro, blanco, perfecto... el minimalismo. Me choco bastante y me hizo pensar, si la mayoría de gente, no entendida en el diseño evidentemente, podría confundir los términos, estilos...o mejor aún, que es lo que la gente entendía por el diseño? Cuando llegué al trabajo le pregunte a una compañera "tú que entiendes por diseño?" Empezó a reír, pero finalmente me contestó. Para ella el diseño era lo que había en las revistas, las casas de los famosos, todo muy grande, con mucha luz, muy blanco, perfecto... Pensé que dos coincidencias podrían ser posibles, y continué preguntando. Mi sorpresa fue que al cabo del día, la mayoría de gente coincidía en lo mismo, en las casas de los famosos, grandes, geométricas, con mucho cristal... Mi conclusión fue muy tajante, hay revistas, como Casa Viva, Nuevo Estilo, Casa Diez... que tendrían que estar prohibidas.

Tatiana Contreras.

DISEÑO OBSOLETO

2011-12-08T21:03:00.001+01:00

El diseño es un factor y un lenguaje de la humanizacióninnovadora de las tecnologías y necesidades, intercambio cultural y económico.Es un acto humano fundamental que inconscientemente nos ayuda a cumplir todaslas acciones y necesidades; es básico para toda actividad humana.

En los últimos años se han llevado a cabo unaserie de cambios en los campos del diseño, la tecnología, la comunicación,etc. que han generado importantesaportaciones para aumentar la calidad de vida humana en muchos sentidos.

Estamosen una cultura empresarial que se podría definir como la cultura de lainnovación, una forma de pensar y actuar que genera tanto valores comoactitudes propensos a motivar e impulsar ideas y cambios que crearán mejoras enel funcionamiento y eficiencia de la empresa, aún cuando ello implique unaruptura con lo convencional o tradicional. La adaptación a las necesidadesfuncionales, formales y simbólicas de los consumidores son éxito de mercado ygarantía de crecimiento económico y de progreso social.

Actualmente,existe un sinfín de empresas con el mismo fin lucrativo que generan productostanto de calidad como sin. La obsolescencia programada ( programación de lavida útil de un producto durante la fase de diseño por la empresa ) es un factor bastantecomún en muchos productos actuales : móviles ( baterías que no duran , o noaccesibles) neveras, bombillas, electrodomésticos, etc..

Esen este punto donde el consumidor puede elegir y compararproductos según sus criterios; y son las empresas las que generan su propiaidentidad según su capacidad de aportar calidad gracias al diseño ( Un claroejemplo es Apple)

Estamosen una sociedad consumista confundida por la “cultura del deseo” , cada día nos incentivan para comprar lo que nonecesitamos vendiéndonos una seriede valores estudiados para que sea efectiva la venta y así enriquecerselucrativamente.

Las empresas han llegado a un punto enel que la innovación entre producto y producto es únicamente pequeñasvariaciones estéticas generando inconscientemente temporada a temporada unaobsolescencia no tecnológica, sino del diseño . Los modelos nuevos solo hancambiado estéticamente, no funcionalmente. ( un claro ejemplo son los muchosconsumidores de productos como smartphones, apple, etc.. que acaban comprandonuevas versiones del mismo producto aunque estos sigan funcionandoperfectamente )

Este proceso favorece a la empresa enriqueciéndola lucrativamente, acelerando la compra de sus productos,pero ralentiza la innovación funcional de éste a causa de una producciónprogramada que produce una obsolescencia en cuanto a diseño.

GUILLERMO CALLEJA MARTINEZ

2011-12-08T19:24:00.001+01:00

"8. Revisaremos las cuestiones referentes a la formación y mejora del ejercicio profesional. Desarrollaremos medidas para el reconocimiento artístico y social de los trabajadores de las artes escénicas, la música y la danza."

Això és una de les múltiples mesures que el nou govern del PP proposava en el seu programa electoral per les eleccions municipals españoles d'aquest novembre. Em pregunto si els dissenyadors entrem en aquestes arts escèniques a les que es refereixen...estaria molt bé que d'una vegada per totes, ens incloguessin als dissenyadors a dins d'aquesta bossa de reconeixements artístics i socials. Tot el que demanem es que homologuin tots aquells títols que a partir del pla bolonya han desaparegut com a graus superiors i ara passen a ser graus, sense, que el fet de donar-li valor al títol i a tot l'esforç realitzat durant 4 anys, ens costi l'ull d'una cara.
Tots aquells que han estat estudiant graus superiors en disseny o en qualsevol altra especialitat, quan acabin els seus estudis o si ja els han acabat, el títol que tenen o obtindran no té cap valor ni reconeixement a nivell europeu...Ja podeu/em anar estalviant!!
Està molt bé que una de les esperances pel futur del país i per sortir de la crisi sigui l'esperit emprenedor del joves però si posem els peus a terra ens adonem que ells no han mogut ni un dit per posar-nos les coses fàcils. Com volen que els joves ens mobilitzem? A canvi de res?
No.

Esperem que això... no només siguin paraules

Eli Cobertera Corella

Com podríem definir el disseny?

2011-12-07T22:41:00.001+01:00

En l’àmbit del disseny, hem sentit mil definicions de que és el disseny, quina funció te, etc...

Tots sabem que no hi ha una definició concreta. Nosaltres, els dissenyadors, convivim amb el disseny diàriament, i podríem definir que és el disseny, millor o pitjor.

Peró jo hem pregunto, fins a quin punt la definició que nosaltres faríem del disseny, és una definició purament subjectiva?

Això d’estar en contacte constant amb els disseny i sentir tantes definicions sobre aquest pot ser una cosa “dolenta”. Ja que la definició que nosaltres féssim no seria una definició purament subjectiva, sinó que seria una definició més objectiva. M’explico, tot els coneixements que hem adquirit ens han sigut transmesos per professors, professionals de l’àmbit etc... Amb aquest procés d’aprenentatge el que hem fet ha sigut adquirir diferents coneixements d’una banda i d’altre, i a través d’un filtre creem la nostre pròpia definició de disseny. Peró amb aquest procés eliminem qualsevol possibilitat de poder fer una definició purament subjectiva. Ja que la informació que ens han transmès ha sigut “prostituïda”. Entenem com a “prostituïda”, aquella informació, que per el mer fet d’haver-se transmès d’una persona a una altre deixa de ser informació pura i subjectiva.

La meva proposta és intentar aconseguir una definició “pura” de disseny. Com ho aconseguim això? Preguntat a gent que no ha estat en contacte directe amb el disseny. I ningú s’ha parat a explicar-los que és el disseny en si. Així aconseguint una definició purament subjectiva.

El que he fet ha sigut agafar diferents persones d’àmbits professionals molt variats, i els he fet la pregunta:

Que és el disseny i quina funció fa?

Manel - Comercial: És la primera impressió que t’emportes d’un producte, i el seu objectiu és captar l’atenció del potencial consumidor.

Iñaki - Economia: El disseny és la activitat que dona forma a tots tipus d’objectes de la vida diària, adaptant-los al gust de l’artista i les necessitats dels usuaris.

Guim - Enginyeria d’Edificació : El disseny és l’eina principal que serveix per atraure a aquelles persones pel qual ha estat destinat el producte en concret. No hi ha cap definició exacte i tampoc es pot arribar a determinar al 100% si un objecte ha estat ben dissenyat o no, doncs tot depèn de la mirada relativa de la persona que ho valora.

Albert M.- Mecànica i Automoció: Es una forma de expresar-se i la funció es la de comunicar.

Jan - Pedagogia: El disseny és la manera per la qual s’intenta que les persones vegin novetats ens els objectes rutinaris.

Laura R. - Enginyeria: Procés de creació d’objectes visuals destinats a comunicar alguna cosa.

Laura P. - Arquitectura: El disseny és el fet de idear i posteriorment materialitzar gràficament alguna idea amb un objectiu concret ja sigui estètic o més funcional

Albert C. - Pedagogia : És una disciplina artística i creativa que consisteix en donar forma als objectes (prèvia a la creació d’aquests) i adaptar-los al gust i us dels usuaris.

Alex - ADE: El disseny es la representació (real) d’un concepte abstracte que tracte de donar una solució a un determinat problema o necessitat.

Hi haurà alguns entesos, que diran que aquestes definicions no són les més vàlides per la falta de coneixement sobre el disseny d’aquest subjectes. Peró crec que aquestes definicions -que potser no són les més acadèmiques- són les més subjectives que podríem trobar sobre el disseny.

Guillem Casasús Xercavins

2011-12-07T19:50:00.001+01:00

Espais de tancament i museus d'art contemporani.

Convents, fàbriques, casernes, hospitals, cementiris, presons… Què tenen en comú totes aquestes construccions que veiem ara reconvertides en museus d'art contemporani. Sent com són contenidors, què és el que contenen en relació al que va contenir abans? Què conserven dels seus usos i funcions?

Diversos centres d'art a Catalunya proposen combinar un cicle de taules rodones que convida a reflexionar sobre les relacions existents entre els grans contenidors d'art i de cultura -museus, centres culturals…- i les institucions totals -presons, centres psiquiàtrics, casernes, hospitals, cementiris, convents, reformatoris…-.

Aquest canvi del que van ser espais de tancament i posteriorment centres de creació comporta acceptar una certa analogia entre el que passava dins de les seves parets i ara? Vigilància, no difusió, marcs tancats, parets blanques, divisió, aïllament, vitrines, expositors, espais buits, molta llum...

Potser no són tan diferents. Potser l'art està tan vigilat per personal especialitzat i aïllat de la societat com ho estaven aquets espais de tancament.

Si més no dóna a reflexionar...

Berta Porta Santacana

MACBA

Fundació Antoni Tàpies

Centre Penitenciari Quatre Camins

Tanatori de Les Corts

2011-12-07T19:16:00.001+01:00

El vestit nou

del'emperador.

"Avui,

crecfermament,

que l'Art no existeix."

L’Art ésampli, sense barreres, sense categories ni etiquetes.

Quan ensenfrontem a l'obra d’art actual ens adonem que és molt més complexa del que asimple vista podia semblar a un espectador. I és que, és evident que hi ha undivorci cada vegada més acusat entre l'art i la massa, i que cada vegada esnecessita un major bagatge intel·lectual per accedir al món de l'artcontemporani, que està esdevenint cultura d’èlit… però, el mateix està succeint ara en moltsàmbits de la vida, i , per descomptat, "també es necessita moltapreparació per entendre un quadre de Botticelli o Les meninas deVelázquez". "Una cosa és que les coses siguin difícils i una altraque se'ls negui la seva existència, el que cal fer és explicar-les, fer-lesaccessibles i després que cadascú actuï en conseqüència".

Al meu entendre,crec que tota aquesta polèmica és deguda a que actualment la creació de l'obraqueda relegada a un segon pla perquè passa a ocupar un paper molt més importantel discurs sobre l'obra en si. Potser el que l’artista fa és portar a l'extremel que al seu dia va començar Marcel Duchamp. Per tant cal immiscuir-se en laseva obra poc a poc, sense caure en els tòpics de manera precipitada, ja quepots veure't encegat pel resultat final atípic i no pel propi discurs, que alcap i a la fi, és, la "obra en si"...

Alguns seguiràn pensant,

que el rei va nu.

Arturo González.

Art i/vs Disseny

2011-12-07T15:29:00.002+01:00

Fa uns dies vaig trobar la imatge que adjunto.

El debat està servit. Molts cops ens hem fet la pregunta màgica i en cap d'ells hem aconseguit posar-nos d'acord. Art o disseny? Art i disseny? Art vs disseny? Quin és el punt de vista més encertat, n'hi ha només un?

El debat clàssic ens porta sempre a la premisa de que l'art és subjectiu, que prové dels sentiments de l'autor i que pot ser interpretat de maneres molt diferents segons qui sigui l'espectador i que el disseny, per contra, és real i completament objectiu, amb un únic significat global que tothom ha d'entendre de la mateixa manera ja que això és el que el disseny busca comunicar un missatge concret a l'espectador.

Opino que cap dels tres possible casos és incorrecte, tot depén del punt de vista des d'on es miri.

L'art és l'ànima del disseny, sense art el disseny és mort. El disseny no es art, l'art és un agregat del disseny i el disseny pot ser una eina de l'art. Pot existir disseny sense art, com pot existir art sense disseny.

Resumint, el disseny és el punt de fusió entre l'art i l'enginyeria, el disseny és doncs, art aplicat.

I vosaltres, què n'opineu?

Eric Ruiz

¿Cuándo muere un diseñador?

2011-12-06T18:50:00.007+01:00

Cuando en internet tecleas: logotipo o web de diseño, lo que te esperas encontrar son páginas web de estudios de diseño, o diseños de logos de diferentes empresas. Es cierto que lo encuentras, pero antes, hay otras páginas web que se dedican a quitar mérito a los diseñadores.

Supongo que son una especie de empresa que se dedican a ofrecer logos prediseñados y estándar para aquellas personas, autónomos o empresas que necesitan una imagen corporativa y les da igual la imagen que den, les importa el precio, que seguramente es más económico y les importa la comodidad, ya que resultará más fácil y más barato que contratar a un diseñador para que te lo diseñe.

Así que menosprecian a los diseñadores, haciendo ver que son fáciles de sustituir, y que lo importante es tener una imagen y no como es ésta imagen.

La tarea del diseñador es hacer lo mismo que hacen estas empresas, pero con una intención, una idea y un concepto. El resultado es mucho más efectivo.

Las personas se dejan llevar por la imagen que dan y pasa lo mismo con los logotipos, atrae y persuade mucho más un buen diseño que sea potente, que uno básico que no destaca de entre los demás.

Pero esto no es suficiente, el dinero y la comodidad está por encima de todo, así que esperemos que haya gente que aún crea en los diseñadores, si existen es por alguna razón.

El diseño y la cultura general

2011-12-06T10:13:00.009+01:00

El diseño, en general, es una disciplina de las más complejas tanto de aprender como de ejercer. Seguramente porque es “joven”, a mucha gente no le queda claro qué es exactamente, cual es su función, su lugar o sus límites. Incluso para los que nos dedicamos a ello, a menudo nos cuesta identificar de qué funciones tenemos que ocuparnos, o si en “la vida real” deberemos saber de tal o cual cosa.

El diseño es, en realidad, una herramienta. Una herramienta de comunicación: tenemos en nuestras manos la responsabilidad de materializar unas ideas para que sean comunicadas de forma que generen una reacción, sea del tipo que sea: de compra, de uso, de información…

Desde que comenzamos nuestra instrucción para esta disciplina, nos centramos en aprender a utilizar las herramientas necesarias para llevar acabo este cometido. Es un aprendizaje y perfeccionamiento de técnicas y conocimientos específicos de nuestras disciplinas, que tienen que ver con materiales, formas, colores, aplicaciones, usos, e incluso sociología, antropología y estudios varios sobre los comportamientos y reacciones de las personas. Trabajamos y ensayamos una y otra vez para perfeccionar esta técnica, y adquirir conocimientos sobre la materia de composición, espacio, ritmo visual y otros muchos temas más allá del conocimiento común de la gente de la calle.

Se crea así una costumbre de diseño para otros diseñadores: crear piezas, del tipo que sea, que son analizadas, criticadas y evaluadas por personas que se dedican a lo mismo que nosotros, y nos valoran con la mente de alguien que tiene los niveles técnicos a los que nosotros aspiramos. Y nos olvidamos así de la función real del diseño, que si bien algunos de nosotros, afortunados sin duda, puede que lleguemos a tener la oportunidad de dedicarnos a este campo de alto nivel, a mayoría estaremos al servicio de las necesidades de personas de cualquier condición o sector profesional y cultural.

Es por esto, que una de las asignaturas que yo veo muy importantes en el diseño, es la cultura general, la gran abandonada. Saber, además de arte, diseño gráfico, de producto o de interiores, materiales, tipografías, estructuras, composiciones o de últimas tendencias, sobré qué sucede en el mundo exterior, en ese mundo que no habla de diseño. El mundo que, al fin y al cabo, es el que se supone que nos necesita.

¿Estamos realmente, muchos de nosotros, dispuestos a ofrecer lo que sabemos y ponerlo a disposición de personas que no saben nada en absoluto de nuestro mundo pero que, sin embargo, puede que nos necesiten más? ¿Conocemos el mundo que nos rodea, o vivimos rodeados por nuestro propio y exclusivo mundo?

Ya sabemos que todos nosotros, en diseño estamos más que puestos. Pero ahora podemos comprobar nuestro nivel de cultura general. He encontrado este test: ( http://www.winmates.net/lengua/cc/cc0.php ), que si bien de diseño diría que sabe poco o nada, de cultura general, un rato. 40 preguntas, 10 minutos. Es un buen momento para aplastar algunos tópicos sobre los diseñadores :)

Nora Ferreirós.

Trencar amb una filosofía

2011-12-05T16:59:00.012+01:00

Fins no fa massa aquest any ha sortit al mercat, el Ferrari FF, nom el qual prové de l'acrònim de “Ferrari Four“,el quatre, és un nombre clau en aquesta nova creació del Cavallino perquè correspon places que hi ha en el seu interior.

Ara bé, no cal ser un expert ni saber-ne massa sobre automobilisme, per veure que aquest model trenca totalment amb la filosofia Ferrari, línia de cotxes esportius i exclusius de alta gamma. L'any 2004 quan es va dissenyar el F-Scaglietti 612, un model que en el seu moment no va donar tan a parlar com fins ara s'ha parlat del FF, pro que era un model de cotxe que semblava que es moriria amb un parell d'anys, aleshores la marca italiana va seguir fabricant els models esportius com fins ara.

Aquesta manera de dissenyar diferent a com s'havia fet fins al moment en les cases de cotxes esportius de luxe, es va iniciar amb el model "Cayenne" de la marca Porsche, el qual va seguir en 2009 amb el model "Panamera", solucions anticrisi? renovar-se? disseny per cridar l'atenció?

El sector crític mes conservador de l'automobilisme no en fa massa ressó sobre aquests models, pro el sector progressista si que n'ha donat a parlar sobre aquesta nova etapa dels cotxes de luxe, com ha forma d'ampliació de la gamma de cotxes d'una marca, obrir noves portes les quals estan pensades com ha solució anticrisi.

També voldria dir que la manera de trencar amb aquesta filosofia del cotxe esportiu (biplaça) ja s'havia aplicat en prototips o models exclusius particulars, es el cas del sultà de Brunei, la seva col·lecció de cotxes conté models com el Ferrari F-456 (variant familiar), el F-Mythos , el F-fx o el Rolls-Royce "Cexi", cotxes que trenquen amb la filosofia de les seves respectives marques, els quals han estat dissenyats exclusivament per ell.

Joan Marc Ferret

Barcelona Shopping Night 2011

2011-12-05T11:30:00.003+01:00

El darrer dia 30 de novembre es va celebrar a Barcelona la segona edició de The Shopping nigth Barcelona. La iniciativa aquest any s'ampliava als carrers més propers al Passeig de Gràcia desde Casp fins a Roselló.

La intenció d'aquest esdeveniment és donar a conèixer encara més la ciutat de Barcelona apart de per la moda també per aspectes com la gastronomia, la cultura, l'oci etc perquè apart de les botigues obertes fins a mitja nit hi va haver festes a hotels, desgustacions, actes culturals a museus com la pedrera etc.

L'any passat es van recaptar 400.000 euros i aquest any tot i la crisi s'esperaven també molt bons resultats.

Els descomptes i els espectacles han estat el reclam principal. Les botigues estaven plenes de gom a gom ja sigui de gent mirant i comprant els productes que es venien com fent cues interminables per poder aconseguir els coktails o els obsequis que s'oferien.

Les boreres del Passeig de Gràcia estaven invaídes de gent de tot tipus i de totes les edats, els llums de nadal il·luminaven aquesta nit barcelonina tant especial que en els moments que estem vivint va fer que molta gent sortis a passejar i s'impregnés d'aquest ambient festiu i d'optimisme.

En aquesta edició s'ha volgut acabar amb l'idea de que al Passeig de Gràcia no hi ha unicament comerços exclusius sino que aquests només representen una tercera par del total i amb l'afegit dels carrers adjacents el caràcter de luxe i exclusivitat a deixat pas a una idea més asequible per a tothom.

Però per participar al Shopping Night els botiguers de Passeig de Gràcia an hagut de pagar de 2.700 a 2.750 euros i els comerços menys internacionals dels carrers secundaris entre 1.600 i 1.800 euros que per molts en aquest moments ha sigut un esforç important .

Tot i l'intenció d'incentivar les compres, per a les botigues més senzilles, moltes de fa molts anys, aquesta despesa i els descomptes dels grans comerços no han col·laborat en els seus guanys.

Aquestes botigues amb més experiència i la majoria amb clients de tota la vida segueixen filosofies diferents que en nits com aquestes no es veuen recompensades. Potser comprar una prenda a Mango per 19.90 euros i trovar-la el dia següent (fora del periode de rebaixes) amb un 50% de descompte no ens afecte massa, però per les botigues petites aquests descomptes trenquen la seva manera de fer i el seu respecte per als clients habituals.

Tot i aquesta intenció de fer de Barcelona una ciutat encara mes cosmopolita i més reconeguda valen la pena les repercucions cap els comerços petits que són els que han fet possible la Barcelona actual?

Belén Colomer

Pornografía o auto-obessió

2011-12-05T01:18:00.003+01:00

L'altre dia vaig comprar un llibre de fotografia d'en Terry Richardosn (http://www.terryrichardson.com/). És un fotàgraf que treballa per grans marques del món de la moda (Versacce, Gucci, Sisley, H&M...) però aquest llibre justament, és un llibre del que passa al voltant de tot això. És un llibre de la seva vida quotidiana, del seu dia a dia. No és un llibre on només hi trobem fotografies de celebritats posant davant la camara, sino que hi trobem part de la seva vida, en la que també hi han celebritats posant, però d'una manera molt més natural.

Veient les fotografies de l'interior, em vaig adonar de què el 90% tenen un contingut altamanet sexual i explícit. Per una persona que no conegui l'autor, pot semblar un simple llibre de pornografia. El propi fotograf, sovint acab tenint sexe amb les models a les que fotografia, i el llibre es un bon recull d'aquestes fotografies. De fet, la premsa sovint es refereix a la seva obra com «pornografia elegant o amb glamour».

El que em fa plantejar-me, què és la pornografia? Jo crec, que és la manera en el que el sexe és comercialitzat, a través d'una manera molt represiva i aïllada, formant "guetos". Per posar un exemple, webs únicament dedicades a això, revistes, etc.

Dit d'una altra manera, la pornografia, està descontextualitzada del seu entorn. Per tant, penso, que Terry Richardson, per molt sexuals que siguin les seves fotografies, no són pas pornogràfiques, ja que ell introdueix el joc sexual en la vida real, li dona un context. Terry apareix en moltes de les seves pròpies fotografies, se li pot veure nomes un braç, o tot ell despullat o copulant. Ell fa fotografies de sexe com una interacció veritable entre ell i qui està posant per ell. Ell se suma a l'entorn, fent desapereixer la ilusió de domini que té la pornografia. De fet, les seves fotografies, són tot el contrari a la pornografia, Terry treballa en contra de la pornografia.

Tot i així, ell no desmitifica la sexualitat, , simplement es limita a mostrar la totalitat del tema i crear una relació més d'igualtat entre fotògraf i model.

Així doncs, la meva relfexió sobra la pornografia, és que és absurda i estúpida, i que de fet, ni tan sols existeix.

Què creieu vosaltres?

Marc Ferrer

CELL

2011-12-04T22:10:00.003+01:00

¿Quién soy? ¿Qué edad tengo? ¿Cuáles son mis aptitudes, mis aficiones, mis inquietudes? ¿mi profesión? ¿Soy mujer o hombre? ¿Casado, Soltero? O ¿viudo, quizá?

Tras la pantalla , tecleando libre de censuras, juicios y restricciones, es tentador y , sobretodo muy fácil reinventarme. Crear miles de nuevos yos. Ocultar, mentir, exagerar, moldeando una de mis plurales identidades es algo a lo que los cibernautas nos hemos acostumbrado. Y que mayormente, practicamos casi sin consciencia de ello. ¿Cuantas veces habéis tweeteado algo sólo para parecer más astutos, ingeniosos o cools? ¿Cuantas veces estáis offline, estando, en realidad, tras la pantalla ávidos de interacción cibernética? ¿De cuántas fotos os habéis desetiquetado rezando para que pasasen a formar parte de la masa informe de datos basura que orbita sin rumbo por la red aka el olvido? Algunos hasta es posible que hayáis engendrado malformes identidades, víctimas de una pícara (cuando no perversa, no nos engañemos) creatividad gozosa de libertad en el medio virtual.

No obstante en la mayoría de los casos, nos limitamos a pulir seleccionando meticulosamente toda la información que proyecta nuestro alter-ego, construyendo una idealización de nosotros mismos a menudo más próxima de cómo queremos que se nos vea a de cómo realmente somos.

Éste es el punto de partida de la instalación de James Alliban y Keiichi Matsuda, llamada cell presentada en el festival Alphaville de éste año. Una obra de arte interactiva que trata de hacer reflexionar al espectador sobre esa otra identidad.La colaboración de estos dos artistas de campos distintos, uno dedicado al virtual media art y al diseño interactivo y el otro a la arquitectura y a la edición de video, ha tenido cómo resultado una instalación extraordinariamente próxima al espectador, gracias, en gran parte, al uso de las nuevas herramientas tecnológicas y, en consecuencia, a un importante avance en el discurso a nivel social. El paso del espectador pasivo, y la contemplación de la obra de arte a la obra interactiva en la que el espectador es creador, tiene especial sentido en dicha instalación que trata hacer reflexionar al sujeto sobre sus propias creaciones cotidianas en el mundo virtual. ¿En un contexto donde somos cada vez más individuales y la democratización de las tecnologías, la información y las redes sociales nos enseñan patrones de comportamiento e interacción nuevos, no es vital un arte fusionado e integrado que use un lenguaje próximo al del discurso? ¿No es también esencial en el arte, la evolución que nuestro propio mundo interior, a solas con múltiples interfaces, sufre a diario sin parar?

Y es que, por sórdido o banal que nos pueda parecer, este mundo virtual en el que vivimos, dónde una identidad suplanta la otra, perdiendo consciencia de nuestra propia autenticidad, obras, como esta, hijas de dicho contexto son capaces de replantearnos preguntas ancestrales, con más sentido que nunca: ¿Quién soy?

Laura de Borja

PS: recomiendo que visitéis los links. Especialmente el del artista dónde explica el proceso de creación: diseño, tecnología e instalación ;)

Graff pintar | iti ciutat

2011-12-04T20:16:00.012+01:00

Per Georgina Fainé Almirall

Fa uns quants anys em va començar a interessar el món del graffiti. Començava a estudiar disseny gràfic i alhora tenia un amic que s’hi dedicava desde feia molts anys. Entre una cosa i l’altra, tenint en compte que el disseny gràfic em despertava més curiositats i m’ensenyava a ser més crítica, la disciplina del graffiti va començar a cridar-me l’atenció. Em qüestionava preguntes de les que he anat trobant la seva resposta, amb el temps.

La curiositat principal pel graffiti, és el fet de la lluita constant per l’estil, a diferència del disseny gràfic, on el contingut i les intencions són primordials. Al graffiti, les formes de les lletres i com criden l’atenció, són qüestions molt més importants que el que diuen. Tot va relacionat amb l’estil i la forma, més que amb la llegibilitat i funció. Manifesta, constantment, llibertat. Al graffiti, la forma és el contigut. Com es pot fer una ‘marca’ el més expressiva possible en la menor quantitat de línies i en el menor periode de temps? Seria, segurament, la pregunta que ells es fan.

El graffiti té una historia molt llarga i diversos gèneres. Un d’ells, l’art graffiti, és el que més em crida l’atenció, extret de la música hip-hop dels carrers d’Amèrica dels anys 70 i 80. Ells mateixos es denominen ‘escriptors’. I el seu nom, el representen de tres maneres diferets. Amb el Tag, escrit en un estil únic i personalitzat utilitzant un color. El Throw-up: conté diverses lletres, paraules o un llistat de noms, i s’utilizen generalment dos colors. I Piece: el més elaborat, s’utilizen tres colors i s’acostuma a necessitar més d’un dia per acabar-lo.

El graffiti s’estructura en base a uns graus de complexitat, segons dos criteris bàsics: El grau d’abstracció, segons quina sigui l’intencionalitat de l’escriptor, la búsqueda de l’estil o de llegibilitat. El segón factor, el grau d’interpretació de l’espectador, on l’important és la llegibilitat o els elements repetitius per poder arribar d’una manera més efectiva a l’ull del receptor.

Penso que és una bona pràctica buscar les diferències i/o aprendre d’altres disciplines. El graffiti és una espècie d’aire fresc per a mi.

Ofertes de detergents

2011-12-03T23:47:00.003+01:00

Ara ja fa un més, totes les poblacions d'Espanya es van veure empaperades d'inútils cartells electorals on els candidats lluïen els millors somriures. Es sentien aquí i allà promeses que possiblement acabaran en res i polítics passejaven donant xerrades i repartint petons a dojo en una desesperada recerca per captivar vots.

Després d'aquesta tempesta de promeses, pregunto: Com ens manipulen als ciutadans amb les campanyes electorals? El marketing electoral sempre s'ha servit de les tècniques de la publicitat comercial per a obtindre vots, ja que podem entendre que "els candidats es venen igual que detergents"[1]. En la nostra rutina, tot i que ens passem el dia rodejats de cotxes, no és fins que reunim els diners per comprar-ne un quan comencem a fixar-nos en les ofertes. I Així es com actuen les campanyes electorals, bombardeja-nos de publicitat i intentant manipular el nostre vot a dues setmanes de les eleccions, a través d'estratègies de publicitat i marketing.

En la meva opino, la campanya electoral hauria de ser durant els 4 anys previs a les eleccions, amb el treball del dia a dia, demostrant-nos al ciutadans amb la seva forma de fer quin és el partit polític "més aconsellable". Oblidar-nos de campanyes electorals que només serveixen per a insultar-se a última hora, prometre a coses que, per que no s'han fet durant els anys previs? i omplir els carrers de terribles propagandes que són un gasto que paguem els ciutadans amb les subvencions.

[1] Cfr. MAAREK, Philippe, Political Marketing and Communicotion, John Libbey, Surrey, 1995.

A continuació os afegeixo una historieta que si ve molts no os la creieu, jo crec que és mitjanament certa:

No fa molt va morir un polític cortit en mil i una conteses electorals. La seva ànima va arribar al Cel i Sant Pere li va proposar que abans de decidir on volia passar la seva eternitat, si en el cel o l'infern, podia passar un dia en cada lloc i després escollir.

El polític es va dirigir a L'Infern. Quan va arribar, només obrir-se les portes va descobrir un gran camp de golf i allà estaven feliços i contents molt altres polítics que havia conegut durant la seva vida terrenal. Varen rememorar aquells anys en els que s'havien enriquit a costa del poble, van anar a sopar caviar i llagosta a un restaurant de luxe i després van prendre vaires copes en un club de senyoretes molt lliberals. Tot va anar a carreg del Diable, que va resultar ser un personatge trempat i divertit. Així va transcorre el dia a l'Infern, tan ràpid que ni es va donar conte.

El dia següent el va passar al Cel. Estava una mica avorrit perquè no coneixia a ningú. Es va passejar de núvol en núvol i es va entretindre a tocar l'arpa amb alguns angelets. El dia se li va fer massa llarg, així que quan Sant Pere li va preguntar on volia passar la seva eternitat no va tardar en respondre que preferia l'Infern.

Quan va tornar a l'Infern I les portes s'obriren tot havia canviat. En lloc d'un camp de golf hi havia un desert ardent, ple de deixalles. Els seus companys polítics caminaven d'un cantó a l'altre tristos i compungits. El Diable no va tardar en arribar per a punxar-lo am el seu trident

Aleshores el polític li va preguntar balbucejant: "Que ha passat aquí?" No entenc res de res! On està el camp de golf, les senyoretes del club o l'alegria dels meus col·legues? El Diable va riure a mandíbula batent i li va donar la resposta: "Això va ser ahir. Ahir estàvem en campanya. Avui ja has votat per nosaltres ".

Anna Berbiela

'Rhein II' la foto más cara de la historia (4.3 millones de dolares)

2011-12-03T18:52:00.008+01:00

En Nueva York, la semana pasada una conocida casa de subastas, Christie's, subasto una foto del alemán Andreas Gursky,perteneciente a la escuela a la escuela de Düseldorf y muy conocido en el mundo de la fotografía tanto por su talento como por su escuela de fotografía de élite, aparte de también ser la segunda vez que consigue este hito en la historia de la fotografía, la otra vez fueron 3.9 millones de euros.

Esta foto fue tomada en las orillas de Rin, el rio de los problemas de antaño entre Franceses y Alemanes sobre su frontera.

Fue fotografiada en 1999 en color montada sobre plexiglás, unas técnicas inalcanzables para meros principiantes a la fotografía, y forma parte de una serie de 6 de las cuales 4 están en museos de Nueva York, Múnich, Londres y Meryland (E.E.U.U.).

Desde luego el talento de este hombre no es una cosa entredicha ya que tiene una trayectoria mas que exitosa y a pesar de que gran parte del valor de sus fotografías se consiga gracias al nombre de por quien esta hecha y no por su calidad (que no digo que no sea buena) también decir que en un mundo puede hacer una (no como pintar un cuadro por ejemplo) hay gente que puede ver una inversión en ella ¿lo veis excesivo? yo desde luego si ya que se escapa a muchísimos mas de 4.3 millones de bolsillos, seguro, pero hay muchas cosas que tambien se escapan.

Alicia Avià Oliver

Roca London Gallery

2011-12-03T18:06:00.007+01:00

Vist el resultat, sembla que únicament la londinenca d'origen iranià Zaha Hadid podia haver ideat el nou showroom per Roca a la capital britànica. Inspirat en les formes que adquireixen les roques en ser erosionades per l'aigua, Hadid ha unit en el projecte la seva arquitectura fluida amb la filosofia de la firma líder en espais de bany. El nou Roca London Gallery està situat a la magnífica zona de Chelsea Harbour i és el tercer projecte d'espai emblema de la marca, després dels de Barcelona i Madrid.

Inaugurat el passat 13 d'octubre amb la presència de l'arquitecta fundadora del prestigiós estudi Zaha Hadid Architects, l'espai parteix d'un concepte únic inspirat en la força de l'aigua. El projecte de Hadid no és purament visual, sinó que utilitza la precisió i el control per ajudar el visitant a comprendre la relació entre l'arquitectura interior i el disseny dels productes de la companyia dedicada als espais de bany.

El moviment de l'aigua és el protagonista del disseny, i sembla que el líquid flueix fusionant l'exterior i l'interior del local. Un cop dins, un espai blanc il · luminat per un desplegament de gotes de llum, conformen l'eix central del Roca London Gallery. El showroom consta d'una sola planta de 1.100 m2, i la seva personal façana el dota de personalitat: està composta per un conjunt de tres obertures que semblen erosionades per l'aigua i que obren l'espai a la ciutat.

El Roca London Gallery està destinat a ser molt més que un espai d'exhibició: pretén obrir-se a un públic ampli que inclou experts arquitectes, dissenyadors, estudiants, fins amants del disseny i l'arquitectura en general. L'espai vol esdevenir un punt de referència clau en la ciutat, acollint exposicions temporals, trobades, presentacions o debats.

Zaha Hadid explica que "el nostre treball s'impregna en l'arquitectura a través de la complexitat i la bellesa de les formes naturals. Usant un llenguatge formal derivat de la circulació de l'aigua, el Roca London Gallery s'ha erosionat i polit amb la seva fluïdesa, generant una seqüència d'espais dinàmics tallats d'aquesta interacció fascinant entre l'arquitectura i la natura."

Amb aquest objectiu, s'ha dissenyat un interior funcional i flexible, dotat de moderns equipaments d'última generació tant audiovisuals com sonors i d'il · luminació: el visitant podrà així conèixer la història i les fites més destacats de la companyia d'una forma interactiva.

Victor Cruz Soldevila

Invernaderos que 'cultivan' energía

2011-12-02T19:37:00.016+01:00

Un invernadero solar consiste en un invernadero que funciona gracias al calor y la luz del sol, disminuyendo la utilización de energía eléctrica y funciona dejando pasar la radiación solar y atrapando la energía de esa radiación para aumentar y mantener la temperatura interna sobre la del exterior.

Este tipo de invernaderos, aparte de ser muy eficientes, son muy favorecedores para el medio ambiente, ya que no se necesita energía eléctrica, y también ayuda a ahorrar, ya que se gasta menos en los materiales de construcción.

El Grupo Unisolar, con sede en la localidad salmantina de Béjar, ha creado un panel fotovoltaico especial para ser utilizado en los invernaderos que sustituya a los actuales plásticos y vidrios, puesto que permitirá el cultivo vegetal y generará energía. Sus características permiten el paso de la luz solar, de forma acorde a las necesidades del cultivo, aunque lleva un tratamiento especial para que la luz directa pase sin deformación espectral que tanto beneficia a las plantas.

Unisolar es especialista en el diseño, desarrollo, fabricación y venta de captadores solares térmicos planos de alto rendimiento y módulos fotovoltaicos de capa fina, ha iniciado un nuevo proyecto para la adaptación de energía fotovoltaica al cultivo de plantas. El objetivo es utilizar los actuales paneles con un modulo especial semitransparente para la construcción de invernaderos, lo que permitirá al mismo tiempo hacer rentable la instalación que protege los cultivos.

Nuevas aplicaciones

Francisco Maestre, propietario de Unisolar, considera que esta propuesta es "una aplicación que permite sustituir el vidrio tradicional de los invernaderos, aportando la calidad de sol que necesite el ingeniero agrónomo para las plantas que va a cultivar y, además, produciendo electricidad, lo que permite un doble uso de un doble vidrio fotovoltaico".

A más transparencia, más luz para los cultivos y menos energía producirán. Para conseguir esa semitransparencia, la empresa salmantina utiliza varios láseres especiales para trabajar la capa de sicilio amorfo que llevan los paneles. De esta forma, los paneles semitransparentes dejan pasar la luz del sol que necesitan plantas como tomates o fresas, pero el agricultor también tendrá un beneficio en forma de energía, que por un lado puede utilizar para abastecer su explotación y vender el sobrante a la red eléctrica.

Este tipo especial de panel fotovoltaico, denominado Solar Transparent Fotovoltaic Material, permite el paso de la luz hacia el interior del invernadero a través de la superficie de la lámina fina semiconductora. Lleva un tratamiento especial, que permite que la luz directa pase sin deformación espectral, a diferencia de los actuales invernaderos, que difuminan la luz pero deforman sensiblemente el espectro solar.

Carolina Burgos Aguilar

BARCELONA, CAPITAL EUROPEA DEL DISSENY

2011-12-02T18:53:00.002+01:00

“Europa recepta disseny per sortir de la crisi”

Acostumo a recopilar articles de disseny publicats a revistes o diaris i he pensat que fora interessant comentar-vos i analitzar una mica un article del 30 d’octubre de 2011 del diari La Vanguardia.

El tema és que Catalunya ha de fer una proposta clara i decidida en el disseny per potenciar la seva competitivitat. Les principals capitals europees, així com algunes de les economies emergents, s’estan dotant de potents instruments de promoció del disseny. Moltes regions que basaven el seu creixement en una ma d’obra barata han donat un pas endavant en aquest sentit. Gracies als organismes públics, països com India, Singapur, Xina o Corea, comencen a tenir un sector de disseny sorprenentment competitiu.

Davant d’aquest escenari, la nova política d’innovació per a Europa, la Innovation Union, una iniciativa insígnia de l’estratègia Europa 2020, contempla el disseny com una de les forces motores de la innovació i com activitat fonamental per portar les idees al mercat amb èxit. Sens dubte, es tracta d’una excel·lent noticia per el sector i una pista del que ha de fer Catalunya per no quedar-se enrere en aquesta carrera per la innovació i la competitivitat i així també reduir l’ ànsia de recuperació econòmica.

Per això Barcelona organitza cada any la BCN Design week que va obrir les portes el passat 17 d’octubre amb l’objectiu de conscienciar a empreses o institucions públiques sobre l’aposta pel disseny que necessita urgentment l’economia catalana.

Amb aquesta sexta edició, BCN Design Week reforça el seu posicionament com una plataforma d’intercanvi de coneixement i experiències entorn al món del disseny que atrau anualment a empreses i conferenciants de prestigi internacional. Segons Isabel Roig, directora general de BCD (Barcelona Centre de disseny) “La BCN Dessign week no solo nos permite tomar el pulso a lo que está pasando en el mundo en matèria de diseño e innovación, sinó que es una oportunidad para conocer el diseño de Barcelona, a sus protagonistas y a aquellas empresas que han convertido el diseño en la clave de su éxito, así como para hacer networking con otros empresarios o profesionales del sector”

Segons Xavier Trias, alcalde de Barcelona, el disseny és un dels sectors estratègics que ens està ajudant a convertir la Barcelona metropolitana en la capital econòmica del sud d’Europa i del Mediterrani.

Diu Trias que parlar de disseny és parlar de Barcelona. I tot allò que contribueixi a seguir consolidant la ciutat com una de les capitals del disseny a nivell internacional tindrà, segons l’alcalde, el seu recolzament absolut i la col·laboració activa de l’ Ajuntament. Esperem que així sigui i no tot quedi en paraules.

En una de les seves afirmacions l’alcalde comenta que tot l’èxit del disseny a Barcelona és gràcies a les bones universitats de disseny que hi ha a la ciutat. Considera que són precisament aquestes universitats les que han contribuït de manera decisiva a que la nostra ciutat s’hagi posicionat durant els darrers 25 anys com una de les capitals de disseny del món.

Segons Trias, Catalunya i més concretament Barcelona, és el destí preferent per companyies internacionals que volen instal·lar el seu estudi de disseny, per estudiants que volen contractar la millor oferta formativa, i per professionals de totes les disciplines del disseny que volen treballar en un entorn ideal per a la creació, per la seva qualitat de vida, per la seva amplia i diversa oferta cultural, i per el seu ric patrimoni arquitectònic.

En aquests moments, Barcelona està fent una aposta global per consolidar-se com una de les àrees mes dinàmiques d’Europa i com marca de prestigi en tot el món.

Xavier Trias afirma que com alcalde es compromet a que el disseny conti amb el màxim recolzament per seguir sent un dels nostres motors més potents.

Desprès de saber el que pensa el nostre alcalde sobre el disseny, i tenint en compte que l’ajuntament potenciarà al màxim les ajudes perquè el món del disseny es desenvolupi, només podem imaginar un futur brillant pels dissenyadors que properament acabarem la carrera.

Si tot això fos realment cert, perquè hi ha tants dissenyadors sense feina a la nostra ciutat?

Cristina Bardés Jolonch

LA VIDA SENCILLA

2011-12-02T18:52:00.006+01:00

Cuando hablo de la “Vida Sencilla” no sólo me refiero a vivir de una forma simple, significa para mí dar valor a lo cotidiano, al día a día, a las personas, a la naturaleza (a la diversidad que hay en ésta, y lo que nos proporciona; además de oxígeno, no olvidemos que nuestra especie evolucionó dependiendo de ella).

El rechazo a cualquier doctrina Hedonista (basada en la búsqueda constante del placer individual) nos puede aportar conocimientos, enriquecer nuestras mentes, abrir nuestro micro-mundo hacia los demás, explorar caminos y adquirir nuevos idearios que al acumularse en nuestra subconsciencia nos puede ser de gran utilidad al desarrollar proyectos profesionales (en el campo del diseño) o en nuestra gran obra maestra (la vida).
La doctrina filosófica y religiosa antagónica al Hedonismo se llama Ascetismo, y ésta razona que el ser humano debe buscar la purificación del espíritu negando cualquier placer o riqueza material.

La vida sencilla o the simple living es un modus vivendi basado en el rechazo a los valores occidentales. Cuya sociedad cree que son los más oportunos para el desarrollo humano. Éstos valores se basan en el éxito individual, la competencia y como consecuencia la arrogancia, la envidia, o las guerras.
En una sociedad como la nuestra, los ciudadanos de a pié que vivimos en estados “democráticos” no nos damos cuenta de que estamos esclavizados ante un sistema cuya droga (o dependencia) es el trabajo (para producir) y el consumo (también para producir). Y ambas, tienen como fin común el enriquecimiento de los ricos y el empobrecimiento de los pobres.

Promover el desarrollo sostenible para la humanidad y las otras especies que habitan la madre tierra es nuestro deber.
¿Cómo podemos defender unos valores que buscan el placer inmediato y no piensan con las generaciones futuras?
¿Qué quedará después del hombre del petróleo?

Una sociedad ideal sería aquella cuya población tuviese salud, frugalidad, conviviera con el entorno natural (respetándolo), promoviera la libertad individual, y la simplicidad voluntaria. Todo esto a través de una autodeterminación local (como las eco-aldeas, por ejemplo) cuyos valores cambiarían el pensar de forma global hacia los problemas más cercanos. Y quizás así, entonces podríamos romper con el capitalismo financiero, las inversiones extranjeras, y como consecuencia “cabrear” a los peces gordos que toda época ha tenido.

The Naked House

Shigeru Ban, conocido también como “el arquitecto del papel” desarrolló un proyecto arquitectónico óptimo para llevar un modus vivendi simple.

Su cliente le pidió diseñar una casa que proporcionara la mínima intimidad, de modo que los miembros de la misma familia no se encontraran aislados los unos a los otros dentro del hogar común.

La “Casa Desnuda” contempla la libertad individual que todo ser humano posee por defecto, pero a la vez, también comprende la actividad personal dentro de una atmósfera compartida en el seno de una familia unida. Ésta arquitectura pretende fomentar el desarrollo personal estimulando a la vez un espacio que vincula a todos los miembros de una familia compuesta por tres generaciones.

Shigeru, como buen japonés hizo uso del conocimiento de su cultura al desarrollar el proyecto. Y entendió que el concepto morada* (el tejado) era el espacio donde se expresaba la atmósfera del hogar y el “flujo” donde se encontraban los pensamientos de sus habitantes. Entonces, éste procuró que el tejado fuese un espacio común y abierto.

El resultado fue un “caja” aérea y neutra a doble altura con una línea de visión interrumpida de punta a punta. En lugar de paredes de separación que delimitaran las habitaciones individuales, los espacios “privados” fueron reemplazados por volúmenes abiertos provistos de ruedas para darles movilidad total dentro de este gran espacio. La distribución del interior se ideó para ser modificada al día a día; en ella se podía crear con facilidad habitaciones mayores o menores sacando o añadiendo las puertas correderas y poniéndolas una al lado de la otra.

La Naked House de Shigeru Ban podría servir como ejemplo para el desarrollo de una sociedad simple, donde los habitantes comprendieran la importancia individual, pero a la vez la colectiva.

Es decir, podríamos entender el proyecto del arquitecto como un espacio común (la tierra) que describe a la perfección el curso de la vida (como el agua de los ríos) cuyos caminos nunca permanecen quietos y adoptan innumerables formas, y destinos.

*En Japón, la palabra “morada” es el tejado, y éste simboliza el espacio de encuentro entre la tierra y el suelo, y en donde conviven los pensamientos de los habitantes.

jordi deniel i ricart

Niños prodigio, Aaelita Andre

2011-12-02T13:28:00.007+01:00

Hace tiempo que leí en un artículo del periódico el caso de una niña quecon tan sólo 2 años la había proclamado niña prodigio de la pintura.

Aaelita Andre, nacida en Melbourne, ya tiene en su honor el hecho de haber expuesto en la galería de arte Brunswick Street. Aunque debido a su corta edad, esté más contenta viendo una película de Disney.

Su tipo de obra, clasificada como abstracta, está cuestionada por parte del público, y es que ¿es Aaelita consciente de lo que

ha hecho? Otra cuestión que se debate es, que si a la niña le han puesto los lienzos, le han pintado el fondo del cuadro, han elegido los colores sus padres, entonces ¿estamos realmente hablando de su propio don o mérito?

Algunos también lo ven como una campaña de marketing, e incluso una forma de explotación infantil.

Este es sólo uno de los casos de niños artistas prematuro. El debate está en la moral de sus padres que han encontrado un filón de oro gracias al don de su hija, o el porqué no dejar que el mundo pueda admirar las obras de la pequeña en lugar de colgarlos en la intimidad de su casa (sin judgar a sus padres por ello).

Por cierto, sus obras y biografía las podemos encontrar en http://www.aelitaandreart.com.

Edurne Clemente Bengoa

Maneras de atraer al cliente a través del diseño y a través de métodos de persuasión

2011-11-29T16:10:00.003+01:00

A lo largo de la carrera, entre otras asignatura, nos enseñan cómo vender nuestros productos y cómo organizar el grupo de trabajo. Lo que me gustaría hacer aquí es reflexionar acerca de la necesidad de hacer esto.
Los diseñadores tenemos que hacer un esfuerzo muy grande para aprender a vender nuestros productos, fijándonos en las reglas de márqueting más que en las características de nuestros productos. Primero tenemos que estudiar el mercado, saber qué es lo que el cliente busca; después podemos proponer nuestro producto, pero el objetivo es obtener su confianza; y a lo mejor, finalmente, el cliente podría fijarse en nuestro producto y considerar la posibilidad de comprarlo. Así, tenemos que crear un mundo imaginario en el que los diseñadores tenemos los mejores productos del mercado, conocemos lo que tenemos en nuestras manos y el cliente nunca tendrá problemas con ellos. Hay miles de ejemplos de este tipo. Para poner uno, hace poco quería contratar un servicio y el vendedor que me llamó me dijo algo como: “nuestro servicio es el mejor que hay en el mercado”, etc.
En relación a la organización del grupo de trabajo las cosas funcionan de la misma manera: si tienes un grupo de trabajo y lo tienes que organizar, lo más importante es tener cuidado en la forma de comunicarles tus ideas a los trabajadores que en cómo lograr tus propios objetivos. Todo esto se hace siempre pensando en que la apariencia es lo que importa.
Me parece que, trabajando de esta manera, nuestro grado de profesionalidad disminuye: ya no es el producto y sus características lo que importa, sino la capacidad para venderlo. En el fondo, ¿somos artistas o comerciales?

Loubna Bentaher

co-working sostenible

2011-11-27T23:58:00.003+01:00

Co-working sostenible

Amb l'arribada de la crisi, els espais de treball compartit van començar a escriu-re's com a una alternativa per a centenars de treballadors que es quedaven a l'atur i es veien obligats a fer-se autònoms de la nit al dia. D'aquesta manera, podien estalviar costos i començar a funcionar immediatament. Amb el pas del temps, el co-working s'ha posicionat com una tendencia laboral permetent una col.laboració entre usuaris dintre d'un mateix ambient de treball. Dintre d'aquests espais s'estableix un accés directe al desenvolupament de les xarxes de contactes o l'anomenat networking i sobretot, s'estableix una interacció entre usuaris que esdevé en una acceleració de la creativitat projectual.

De forma natural, l'home aprèn de tres formes: a través de la reflexió, de que algú altre l'ensenyi i d'aprendre fent. Per tal que un aprenentatge sigui complert, s'ha de passar per totes tres maneres. Al treballar dintre d'un co-working, la dinàmica de la xarxa social creada potencia la creativitat, la reflexió i la maduració de les idees de cada emprenedor. Cal sorprendre'ns doncs de que el potencial innovador estigui dintre dels espais co-working o de les start-ups?

Un exemple d'innovació com a resultat d'interacció dintre una xarxa co-working és el grup Wanda Barcelona. Nascut l'any 2008 dintre d'un ambient multidisciplinar, van fer de la col.laboració un negoci rentable de disseny i sostenibilitat. El paper i el cartró signen la seva filosofia i les seves obres compten avui dia amb clients com BMW, MTV, SWAROWSKI,TOUS, ADIDAS,....

LINK: http://www.wandabarcelona.com/

projecte VEUVE CLICQUOT· wanda barcelona

Anaïs Eribald

Moda "low-cost"

2011-11-27T23:14:00.007+01:00

El pasado viernes 25 de noviembre, la marca irlandesa Primark inauguró una nueva tienda en el centro comercial L’illa Diagonal. La responsable de la compañía hizo los honores declarando que estaba orgullosa de poder celebrar en un momento tan difícil la apertura de una nueva tienda que aportará más de 175 puestos de trabajo.

La verdad es que en época de crisis una marca como Primark hace que la moda y las últimas tendencias sean accesibles para todos. La tienda está dividida en dos plantas, una de mujer con prendas, accesorios y complementos, y otra con ropa de hombre, niño, bebé y hogar.

Existen casos de éxito durante las crisis, y en este caso muchos de ellos son los negocios “low-cost”, que van desde aerolíneas hasta tiendas de ropa. “Primark, donde tú puedes ir a la moda a un precio que te puedes permitir”, este es el eslogan que anuncian desde su web. Y esa es la base de su éxito, que le ha permitido estar en boca de muchos, pero sobre todo, convertirse en un caso excepcional dentro de la crisis. La razón del éxito de esta empresa es ofrecer lo que la gente necesita a un precio asequible.

¿Pero, hasta qué punto es rentable comprar muchas prendas a la moda, si luego no duran ni una sola temporada?. Y es que el nivel de calidad es tan bajo que se percibe tan solo a la vista o al tacto. Además se deforman o simplemente se rompen con un par de usos. Mi propia experiencia es que en muchas ocasiones “lo barato sale caro”. ¿Hasta qué punto tenemos que guiarnos por el precio del producto, o por el contrario por su calidad?. ¿Cuál es el punto intermedio adecuado?. Este es el reto al que nos enfrentamos cuando vamos a comprar ropa en este tipo de superficies.

Beatriz Arnau

ECOdisseny.

2011-11-27T21:48:00.003+01:00

L’Ecodisseny i les expressions equivalents com disseny verd, disseny sostenible o disseny responsable, es refereixen a la metodología aplicada al disseny d’un producte i del seu procés de fabricació orientat cap a la prevenció o reducció de l’impacte mediambiental d’aquells productes i processos.

Les practiques de l’ecodisseny es distingueixen de les altres per incorporar i integrar citèris específics mediambientals a la resta de variables utilitzades en els estudis de valoració del comportament del producte i el seu procés al llarg del seu segle de vida (producción, distribució, utilització, reciclatge i tractament final).

Possibles exemples de critèris poden ser l’estalvi d’energia, aigua i de recursos en general, la minimització de residus i emisions externes o l’ús de combustibles procedents de fonts renovables.

Entre els resultats de l’ecodisseny aplicat a la concepció d’un producte es troba la reducció de la varietat de materials que el componen per facilitar la seva separació i clasificació final dels seus usos, l’increment de l’utilització de materials reciclables o la maximització de components provinents al mateix temps de Canals de recuperació.

Entre les característiques dels productes concebuts mitjançant l’ecodisseny es troba el consum d’energia durant la seva vida i al final, el desessamblatge, recuperació i la seva final destrucció.

Entrevista a l'ecodissenyadora Petz Scholtus:

http://www.tv3.cat/videos/893969

Pep Buxó

Les eines digitals

2011-11-27T15:05:00.002+01:00

A partir d'anuncis de televisió tals com el que podem visualtizar ara mateix a casa de l'empresa de hosting web 1and1 y anuncis o promocions de nous softwares de disseny de la marca Adobe, com el nou programa de disseny Muse, ha arribat a mi una idea o dubte que no para de recórrer el meu cap, quina influència poden arribar a tenir les noves tecnologies en el disseny.

Avui en dia, gran part del treball dels dissenyadors gràfics és assistit per eines digitals. El disseny gràfic s'ha transformat enormement per causa dels ordinadors. Aquests ordinadors s'han transformat en eines imprescindibles, sobretot amb l'aparició de la web i últimament amb el boom dels smartphones, i les seves funcions i aplicacions s'han extès de manera exponencial en el món de la comunicació.

Aquesta presència s'ha fet notar també en la manera de treballar dels dissenyadors, ha obligat a reflexionar sobre el temps d'ús, el moviment, en cas dels motion graphics i la interactivitat.

Però aquesta tecnología que ens proporciona una eina per a poder crear per a aquestes noves plataformes, pot fer desaparèixer part dels nostres clients.

Això és degut a la ambició de l'home de voler fer les coses molt més facils i voler simplificar el camí de treball d'un projecte. Comentarem els casos d'aquests dos projectes que he anomenat al inici.

1and1 ofereix la oportunitat de crear el teu propi disseny web a partir de plantilles predissenyades i un gestor de continguts de tal manera que en una poca estona puguis o tinguis la capacitat de tenir penjada la teva web a internet a un preu baix i amb un esforç de treball mínim.

Adobe en el cas de Muse, ha creat un programa de disseny web que ofereix la oportunitat de crear dissenys web sense la capacitat de tenir coneixement de programació ja que és el mateix programa qui programa per tu automàticament en funció dels dissenys que es realitzin.

Però aquests clients crearan dissenys a partir de plantilles ja creades i la creativitat sempre es veurà limitada en funció de les plantilles disposades dins d'aquestes plataformes. Per tant si volguéssin realitzar un disseny més enllà d'aquestes plantilles hauràn sempre de recercar algú amb el coneixement necessari per poder crear aquest disseny

Tot això m'ha arribat a portar a la següent conclusió, i es que sí, les formes de producció han canviat i els canals de comunicació s'han extès, però els conceptes fundamentals que ens permeten entendre la comuncació són els mateixos i no podem limitar la nostra creativitat.

Per tant la tecnología ens ofereix nous camins amb els que poder treballar però mai podrà tallar el camí creatiu dels éssers humans.

Juan Cantero

Dissenyador gràfic + programació= ?

2011-11-26T19:29:00.011+01:00

La gent canvia, les tendències i les necessitats evolucionen, sorgeixen noves maneres de treballar i canvien els mètodes de negoci.

Aquest estiu fent pràctiques vaig viure una experiència que realment em va fer adonar que la figura del dissenyador/a està canviant molt ràpidament i moltes empreses estan interessades en contractar una persona en menys de dos.

Evidentment un dissenyador ha de saber canviar i adaptar-se al temps i a la situació si pretén aprendre i millorar en la seva carrera professional. Cada vegada s’exigeix més als dissenyadors gràfics, que hem de començar a aprendre a programar tot i que no sigui el nostre camp de treball.

Penso que es important, tant pel present com de cara al futur, que els dissenyador ens sapiguem moure pel món virtual. Ara bé, considero que una cosa és solucionar problemes de comunicació, distribuir la informació i dissenyar “l’aparença” de les pàgines web, i l’altra es programar tot el codi, ja sigui HTML, CSS, PHP, Javasript...

Les empreses ara volen una persona que sàpiga dissenyar webs i que al mateix moment les programi. L’avantatge es que no necessiten dues persones per fer el mateix projecte i que com que és ell/a qui ho ha dissenyat no hi haurà males interpretacions alhora de programar-ho. De fet si és una programació senzilla penso que tenir cert coneixements i que la pugui fer el mateix dissenyador/a es interessant, ara bé, quan les pàgines web són més complexes i la feina es complica ja es una altra cosa.

De fet, haver de realitzar aquestes dues parts del projecte, pot afectar negativament tant al projecte com al dissenyador/a ja que en el món de la programació, sovint sorgeixen petits errors (com un espai o un punt mal situats) que fan que deixi de funcionar una pàgina, i com que no som experts amb aquest terreny, ens estem hores per trobar l’error. A més a més, també pot frenar la seva creativitat, ja que el seu disseny dependrà del que sàpiga fer alhora de programar. També s’ha de dir que el dissenyador/a encara tindrà moltes més responsabilitat, i això pot fer que recaigui un gran pes a sobre seu, i en conseqüència li provoqui un estat d’estrès.

Tal com estan evolucionant sembla que el dissenyador/a ha de tenir més coneixements a més a més de saber utilitzar una llarga llista de programes. Segurament, tal com ja esta passant en el present, sorgirà una nova figura a mig camí entre dissenyador/a gràfic i programador.

La pregunta és:

El dissenyador/a gràfic arribarà a programar-ho TOT? Si s’arriba a aquest punt que passarà amb els programadors? Com afectarà al disseny que facin els grafistes?

Núria Baset Rodríguez

Objectiu de disseny

2011-11-26T15:27:00.006+01:00

Aquest any estem immersos en la realització del Projecte Final de Carrera que té com objectiu elaborar i presentar un treball on es vegin reflectides les competències adquirides durant el desenvolupament de la carrera, afavorint així l’apropament de l’alumne en el món laboral.

En qualsevol projecte de disseny hem de definir a priori els objectius genèrics per tal de saber si anem pel bon o mal camí. Així preguntant-nos per cada objectiu del nostre PFC podrem determinar fàcilment si estem o no dissenyant de forma correcte.

Parlant d’objectius, també hem de mencionar que el receptor del nostre projecte, el jurat del PFC, és també un objectiu a tenir en compte. El treball realitzat ha de ser comprès; per aquest motiu, hem de procurar que el missatge arribi a ell amb la major comprensió i la menor polisèmia possible.

Aquest és un dels reptes més importants ja que cada receptor és diferent i no podem controlar completament el context en que es mou, però si podem fer-nos una idea de les necessitats i inquietuds que intentarem resoldre acotant un target concret.

És a dir un cop haguem establert els objectius de disseny, hem d’aconseguir deixar-los clars al públic perquè sinó aquests no s’hauran aconseguit. Ja que podem definir el disseny com el procés de programar, projectar, coordinar, seleccionar i organitzar una sèrie de factors i elements per comunicar.

Finalment dir que tot i que hi ha moltes metodologies i alternatives de solució de dissenys, proposem aquest procés que té l’objectiu de definir objectius amb l’objectiu final de que el projecte comuniqui de forma satisfactòria.

Cristina Vila Nadal

La Singularitat Tecnològica

2011-11-25T18:18:00.003+01:00

Sempre es parla sobre el futur des d’un punt de vista quasi bé de ciència ficció. No cal anar-se’n més lluny que a la joventut dels nostres pares per sentir imaginacions pròpies de Philip K. Dick, on es predeia que a l’any 2000 tots aniríem en cotxes voladors.

Bé doncs, estem a l’any 2011, i res d’això ha passat. Però sí que han passat moltes altres coses impredictibles I d’un impacte potent. Parlem d’un avenç brutal en l’àmbit de la tecnologia que ha implicat directament al camp de les telecomunicacions entre d’altres. L’inversió en tecnologia des de meitats del segle passat a donat pas a un creixement exponencial, el qual, per que ens fem una idea, significa duplicar en un any tot l’avenç de la historia de la humanitat aconseguit fins avui, i, al següent, duplicar-la l’anterior.

Cal també dir que aquest avenç exponencial no passa per exemple amb els essers humans. Nosaltres com a societat, evolucionem de manera lineal, de manera que aquest avenç de la tecnologia irrevocablement arribarà a un punt on no hi serem capaços de controlar-la. En paraules de Ray Kurzweil (futuròleg, inventor, músic, empresari, escriptor i científic especialitzat en Ciències de la Computació i Intel·ligència Artifical) prediu que un ordinador serà capaç de passar el test de Turing a l’any 2029, demostrant tenir una ment indistingible a la d’un esser humà. Kurzweil parla d’aquest moment com l’inici de la singularitat tecnològica, i això implicarà un canvi de paradigma a la historia de la humanitat, fins al punt que sorgirà el cyborg (humà amb un implant robòtic).Tota aquesta revolució frenètica a la qual ens enfrontem tindrà les seves conseqüències a la nostra professió, ja que inevitablement totes les bases es veuran exposades al dubte de canvi. Parlem de funcionalitat, però vers la voràgine vertiginosa de canvi constant d’aquesta espiral exponencial, és impossible restar impassible, immòbil. La tendència esdevindrà estil? Direm adéu a un utòpic llenguatge universal?

Javier Arizu Rosell

_

He trobat molt interessant parlar d’aquest senyor, ja que no tan sols ens obre una porta cap a un nou mon de possibilitats, cap a un canvi de paradigma, sinó que també ens fa veure quan important és saber conjugar l’espai i temps a l’hora de presentar una innovació. (Os invito a llegir sobre aquest últim punt a Wikipedia i a que veieu la seva conferència al TED)

http://es.wikipedia.org/wiki/Raymond_Kurzweil

http://www.ted.com/talks/lang/en/ray_kurzweil_on_how_technology_will_transform_us.html

Sobre disseny participatiu i psicologia del client

2011-11-24T19:01:00.002+01:00

En la classe del dilluns passat es va parlar de disseny participatiu com a aquell sorgit a partir de la cooperació entre dissenyador I usuari, és a dir, amb característiques definides per la mateixa persona que el consumirà. D'aquesta manera es plantejava la pregunta de si els dissenyadors, a causa d'això, ens possaríem a la defensiva o quedaríem en segon pla.

Segurament, estem tots d'acord amb el fet de que el dissenyador tingui en compte les necessitats de l'usuari alhora de treballar en alguna solució proposada a un problema. Però com a bons professionals, no hem de deixar que ens retirin a un segon pla parlant de disseny participatiu.
Durant la classe vaig recordar una experiència que vaig viure aquest estiu mentre cursava les pràctiques a un despatx d'interiorisme a Mallorca. I es que hi ha clients complicats, altres despreocupats, altres fàcils i participatius, i ... més específicament, senyores majors.

Aquesta client de 75 anys d'edat aproximadament s'havia comprat un àtic a primera linia de mar i requeria els serveis de la interiorista per definir i amoblar tot l'espai interior. Resumint, la interiorista va acabar fent de xòfer, assessora per anar de compres, companya per anar a dinar, confident per parlar de temes íntims... i un 10% del temps que passàven juntes, com a interiorista. En un intent de fugir d'aquesta relació i a vegades, pèrdua de temps que podria haver dedicat a altres projectes en marxa, la interiorista va buscar amigues de la seva mare per presentar-les a la client.

Això és el que s'anomena com a psicologia del client. I és que el que vull arribar a explicar és que, per descomptat hem de tenir en compte les necessitats, els problemes i l'opinió del client durant el desenvolupament del projecte que ens demana. I evidentment, s'ha d'arribar a establir una mínima relació entre dissenyador i usuari per poder funcionar bé conjuntament i entendre's mútuament. Però el que vull deixar clar és que, com a bons professionals també hem de valorar el nostre treball i no deixar que ningú, ni tan sosl el client, es posi per damunt de nosaltres i acabi dirigint la resolució final del projecte. S'ha d'orientar al client pel camí que nosaltres volem.

Cada dissenyador ha de definir uns principis pròpis que siguin útils alhora de agafar o no un encàrrec tenint en compte el client que va per darrera. No crec que sigui bo, tant per la nostra reputació, com per el nostre orgull i satisfacció personals com a dissenyadors acceptar un encàrrec que no ens acabarà agradant.

El més difícil ve ara, i cadasqú ha de decidir. En temps de crisi, ens podem permetre perdre encàrrecs per orgull? Hem de deixar que el disseny participatiu s'acabi convertint en disseny fet pel client?

Clara Zambrana Allés